Benvolguts associats,

L’Associació “FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE” convoca a tots els seus associats per a la celebració de la propera Assemblea General Extraordinària, que tindrà lloc el dimarts 3 de novembre de 2021 a les 19:30 hores en primera convocatòria, i a les 20:00 hores en segona convocatòria, en el domicili de la Asociació, amb el següent

ORDRE DEL DIA

En Assemblea General Ordinària

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

2. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria anual de *gestió.

3. Examen i aprovació, si escau, dels comptes anuals.

4. Examen i aprovació, si escau, dels pròxims pressupostos.

En Assemblea General Extraordinària

1. Valoració d’accions de l’Associació.

2. Precs i preguntes.

Sense un altre particular i amb el desig de poder comptar amb la vostra presència en l’Assemblea, rebeu una cordial salutació.

Junta Directiva de FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE

L’actual president del Llevant UE, Quico Catalán, va subscriure ahir un nou préstec per al Llevant UE d’al voltant de 70 milions d’euros en unes condicions desconegudes no solament per als aficionats, abonats i accionistes del Llevant UE, sinó fins i tot per als propis patrons de la Fundació Llevant UE Cent Anys, recordem, propietària de la majoria accionarial de l’entitat.

Seguint el seu ja habitual modus operandi, diametralment allunyat de qualsevol tipus de transparència i sensibilitat amb la massa social del club que presideix, Catalán a penes va lliscar alguns detalls de l’operació en la roda de premsa del passat dilluns, ni tan sols convocada, per cert, per a informar públicament d’una operació (era la teòrica presentació dels nous fitxatges) que influeix directament en el patrimoni del club durant els pròxims 50 anys.

De boca de Catalán, lloes apart a una operació que, per descomptat, serveix per a salvar el match ball a curt termini generat per una gestió econòmica deficient durant les últimes temporades (i que no cal atribuir, com s’està fent, exclusivament a la pandèmia, que ha afectat a tots els clubs, no solament al nostre), a penes va eixir que l’operació “estaria al voltant dels 70 milions d’euros”, que arribarien “en 4 moments” -dels quals només va nomenar tres: octubre de 2021, juny de 2022 i juny de 2023-, i que el 15% dels diners va destinat “a inscriure jugadors i a reforçar la plantilla”, un altre 15% per a “aquelles operacions financeres a les quals ens hem hagut d’acollir els clubs provocades per la pandèmia”, i el 70% restant, “per a reforçar les estructures dels clubs, i una amplíssima part d’aquest, destinada a infraestructures, al fet que el nostre estadi siga millor estadi i que el projecte de la nostra futura ciutat esportiva es veja reforçat a més de per l’altra operació de finançament que vam signar l’any passat”.

Quin és el cost d’aquesta operació per al Llevant UE? Oficialment, ho desconeixem. Segons informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, el fons CVC Capital Partners presta 2.100 milions d’euros a LaLiga a canvi d’un percentatge d’entre el 8,5 i l’11% dels resultats d’explotació dels clubs adherits durant els pròxims 50 anys. LaLiga, per part seua, realitzarà préstecs als clubs durant els pròxims 40 anys al 0% d’interès. És a dir, que el Llevant haurà de retornar aqueixos 70 milions d’euros a LaLiga durant els pròxims anys.

Com? En teoria, a canvi d’un percentatge anual d’entre el 8,5 i l’11% del resultat d’explotació del club (avui dia, fonamentalment, els ingressos per drets de televisió), xifra que Catalán ha hipotecat ja per al pròxim mig segle a un preu que, amb quasi tota probabilitat, provocarà pèrdues milionàries per a un Llevant UE que veurà com CVC Capital Partners s’embutxacarà, cada any, durant els pròxims 50, la part proporcional, per eixemple, de qualsevol augment en la valoració dels drets audiovisuals del campionat.

Valdran el mateix dins de 10 anys els drets de tv de LaLiga que avui?, i dins de 20?, i dins de 40? Fa 40 anys, el fitxatge de Maradona pel Barcelona per poc més de 7 milions d’euros va generar un debat que va arribar fins al Congrés dels Diputats, amb partits polítics com el PSOE i UCD posicionant-se en contra “de tal dispendi”. Què hauria succeït si llavors s’haguera arribat a un acord similar amb els preus de llavors?, quants milions d’euros haurien perdut els clubs?

La urgència amb la qual s’ha dut a terme l’operació (aprovada a tot just un dia de l’inici de la pròpia competició), la falta de transparència de la mateixa (què succeeix en cas de descens/s?, continuaria tenint el Llevant que fer front als 70 milions d’euros de préstec o aquests recauen sobre els drets de l’ascendit que ocupe la seua plaça?, existeix alguna assegurança que cobrisca aquesta opció?, hi ha hagut temps d’aconseguir-la? Res d’això sabem tampoc), i l’absència de temps per a plantejar alternatives més rendibles per als clubs amb altres ‘prestadors’, sembren nombrosos dubtes sobre l’acord d’ahir.

La sensació no és de disposar de “un excel·lent company de viatge” com va afirmar Catalán, sinó que un fons d’inversió ha aprofitat un moment de feblesa de LaLiga, provocat per la seua pròpia gestió, per a abusar econòmicament tant d’ella com dels clubs que la integren. Ací ningú posa en dubte que, per a CVC, l’operació és rentabilísima. El que està en qüestió, i amb tota la lògica del món, és si ho és per als clubs.

El que per descomptat està també fora de tota discussió és que Catalán, en l’últim any, ha subscrit dos crèdits per al Llevant UE per un valor de 130 milions d’euros, quan el deute amb el qual va agafar el timó del degà valencià era de 62 milions després de la quitació concursal.

Pese a l’incomparable benefici generat per la multiplicació del preu dels drets de televisió durant l’última dècada, que han permès al Llevant UE ingressar més de 300 milions d’euros per aqueix concepte des de l’arribada de Catalán, el club no solament no ha sigut capaç encara d’eixir definitivament del concurs de creditors, sinó que, amb un deute encara de 15 milions d’euros, va subscriure l’estiu passat un nou crèdit amb Benjamin de Rothschild Infraestructure Debt Generation (BRIDGE), per valor de 60 milions, del qual ja ha consumit més del 50% sense haver iniciat encara ni les obres de la futura ciutat esportiva de Natzaret ni la segona fase de la remodelació del Ciutat. Aquest crèdit, per cert, cal començar a retornar-lo el pròxim 6 d’agost, i no deixa de ser curiós que siga precisament un informe de Rothschild & Co, òbviament interessat, per exemple, en què el Llevant UE dispose de capacitat econòmica per a retornar-li el préstec, el que avale l’operació amb CVC per a LaLiga.

La falta d’informació i transparència de totes aquestes operacions no fa sinó generar una profunda preocupació pel futur del club que volem, i del qual, en qualitat d’aficionats, socis i accionistes, hauríem d’estar, sens dubte, com a mínim, millor informats.

Amb motiu de les constants consultes rebudes durant els últims dies respecte a la campanya d’abonaments, des del FROG hem pres la decisió de realitzar alguns suggeriments perquè la directiva puga valorar-los com a possibles millores d’aquesta.

Us adjuntem el text del correu enviat aquest matí al president del Llevant UE, Quico Catalán.

“Sr. President:

Ens posem en contacte amb vostè fruit de la nombrosa quantitat de consultes que hem rebut durant els últims dies amb respecte a la campanya d’abonaments 2021-2022, els costos per a noves adquisicions i, sobretot, els requisits necessaris per a poder beneficiar-se tant dels descomptes en les renovacions de la pròxima temporada com de cara a la 2022-2023.

Vaja per davant que considerem els preus generals de la campanya lògics per a veure futbol de Primera Divisió, i que els abonats tenim molt que agrair pel tracte exquisit que se’ns ha brindat des d’el descens de l’equip al 2016. La gratuïtat dels pases durant tot aquest temps per als abonats fidels ha sigut un detall sensacional, però que lògicament havia de tindre data de caducitat pel bé del club.

No obstant això, a fi de continuar millorant i seguir cuidant i oferint un tracte el més just possible a tots els nostres, entenem que hi ha detalls que polir i per això, des del FROG, volem traslladar-li alguns suggeriments perquè el Consell d’Administració valore la seua idoneïtat.

Com bé sap, el calendari del campionat complica l’assistència al 100% dels partits. Partits a l’agost (període estival per a moltes persones, que solen estar fóra de València) i en dies laborables dificulten la presència de molts llevantinistes en el Ciutat diversos partits cada temporada.

És per això que són molts els casos que se’ns traslladen (i que com bé sap, també s’han traslladat aquests dies als treballadors de les oficines del club) d’aficionats que per 1, 2 o 3 absències no poden beneficiar-se del descompte aplicat als qui han assistit a tots els partits del Ciutat.

Òbviament, qui malgrat les dificultats citades ha anat a tots els partits mereix un premi superior, però no sembla lògic que, per un parell d’absències, en molts casos, per situacions lògiques, llevantinistes fidels paguen, per exemple, 450 euros per l’abonament en lloc de 180. Entenem que no és just.

Per això, pensem que seria més adequat aplicar criteris de proporcionalitat. És a dir, si els qui acudisquen als 19 partits de Lliga més els de Copa a casa poden beneficiar-se d’un 30% en el descompte de l’abonament dela temporada 2022-23, per exemple, no sembla desgavellat que els qui fallen entre1 i 3 partits obtinguen un 20%, i els qui no acudisquen a 4 o 5, un 15%.

Entenem que aquest plantejament suposaria, d’una banda, premiar-la fidelitat dels granotes que acudeixen pràcticament sempre sense deixar de beneficiar més als qui no fallen mai i, per un altre, afavorir l’assistència dels qui, pel que siga, no hagen pogut acudir a algun dels partits (ja que, si una vegada no s’ha acudit un dia, es perd tot dret a qualsevol avantatge, és comprensible fer un esforç menor per no tornar a fallar).

Així mateix, voldríem plantejar també una millora de cara ales noves altes en un cas puntual: el dels abonats que, per edat, no hagen pogut traure’s l’abonament amb anterioritat. S’han donat casos de llevantinistes als qui els ha eixit més car l’abonament infantil del seu fill/a que el seu (gràcies a la seua fidelitat), i tampoc sembla el més adequat.

En aquest cas, seria bonic premiar amb descomptes, per eixemple, d’un 10% per cada 3 anys d’antiguitat de l’abonament d’un familiar directe, amb un màxim d’un 50% de descompte. D’aquesta manera, un pare o una madre granotes que porten 15 anys consecutius traient-se el pase, podrien obtenir el primer abonament del seu xiquet/a amb un 50% de descompte. Pensem que seria un detalla tan bonic com encertat.

En qualsevol cas, són idees, de ben segur millorables, però que li traslladem amb el desig que puguen ser tingudes en compte. Pensem que molts granotes li ho agrairien i que, a més, d’aquesta manera, s’afavoriríen tant l’assistència mitjana al Ciutat com el manteniment en qualitat de socis de nombrosos fidels llevantinistes.

Finalment, li agraïm la seua atenció i ens posem a la seua disposició per a qualsevol consideració sobre aquest tema.

Salutacions cordials,

Carlos Ayats
President del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE sol·licita al Consell d’Administració del club que, a l’hora de triar el sistema de distribució de les 5.000 entrades disponibles per a presenciar en el Ciutat el Llevant UE-Cadis CF del pròxim cap de setmana, valore en la seua justa mesura la condició d’accionista.

El Llevant UE és una SAE que té com a base principal als seus accionistes i abonats, per la qual cosa entenem lògic que aquelles persones que posseeixen totes dues condicions tinguen prioritat a l’hora de poder accedir a l’esperat retorn a la nostra casa.

Així mateix, volem sol·licitar a la directiva que tinga una especial sensibilitat a l’hora de prendre aquesta decisió (són ja 14 mesos allunyats dels nostres), i que intente compensar d’alguna manera als abonats que, a causa de la limitació d’aforament obligada per la pandèmia, no puguen/puguem estar presents en un dia tan especial.

Ganes de tornar a ajuntar-nos tots en el Ciutat.

Una abraçada enorme. Matxo Llevant.

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE manifesta el seu absolut rebuig a la voluntat dels actuals dirigents dels 12 clubs que pretenen acabar amb l’essència de l’esport que estimem i comprar la glòria que no s’atreveixen a competir en el camp.

L’actitud d’aquest grup d’empresaris no solament ens indigna als milions d’afeccionats dels milers de clubs europeus als quals es pretén marginar d’una manera tan miserable com intolerable, sinó que avergonyeix a bona part dels seus seguidors, que volen continuar collint èxits a dreta llei.

Per tal motiu, manifestem el nostre suport ferm a qualsevol iniciativa que emprenguen el Consell d’Administració del Llevant UE, el Patronat de la Fundació Llevant UE Cent Anys i/o la Delegació de Penyes del Llevant UE en defensa dels interessos del nostre club.

Aquesta guerra la lluitem junts.

Està en joc el nostre dret a somiar, i a poder fer realitat els nostres somnis.

El futbol és de tots. I la pilota no es taca.

Els 6 patrons triats en la Junta General d’Accionistes del passat 21 de desembre – Mª Dolores Boluda, Manuel Moreno, Federico Ferrando, Dionisio Montesinos, Vicente Furió i José Miralles-, juntament amb el president del Llevant UE, Quico Catalán, els dos consellers designats per la directiva -Luis Calero i Francisco Fenollosa- i els 7 patrons institucionals – Generalitat, Ajuntament, Diputació, Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, Veterans, Delegació de Penyes i FROG-, hem celebrat aquesta vesprada la pertinent reunió per a acabar de configurar el Patronat que, durant els pròxims 4 anys, ha de vetlar pels interessos del Llevant UE SAE en qualitat de màxim accionista de la societat.

El resultat, tristament esperat, ha sigut una nova votació en bloc de 14 dels 16 patrons -a excepció del FROG i la Delegació de Penyes-, que ha donat com a resultat, exactament, la mateixa configuració del Patronat que els 4 anys anteriors, amb l’única excepció del lloc corresponent a l’ex president, que després de la defunció de Juan José Murria, no s’ha cobert.

D’aquesta manera, Jesús Miguel Crespo, Sebastián Zaragoza, Kika Ruiz, José Luis Marín, Javier García Murillo i Rafael Poveda completen la llista de 22 patrons.

Entre ells, ens consta (i ho diem amb coneixement de causa després d’anys treballant al seu costat) que hi ha grans llevantinistes i excel·lents professionals, però ens agradaria, com ells bé saben, que el Patronat no funcionara condicionat per la directiva del club, la labor de la qual hauria de fiscalitzar per la salut i el bon present i futur de la institució.

En la nostra opinió, no és bon camí que un patró, i a la vegada, membre del Consell d’Administració, recomane per telèfon i via whatsapp els noms dels patrons que han de ser triats.

En qualsevol cas, per descomptat, els receptors, institucions incloses, estan en el seu dret de confiar absolutament en aquestes recomanacions, però no sembla ser aquesta la millor manera d’exercir la necessària labor de control de la gestió de la directiva actual.

Siga com siga, és la seua decisió i, lògicament, responsabilitat de cadascun d’ells.

Des del FROG, continuarem treballant, donant suport i discrepant, quan ho considerem oportú, sempre des del respecte i amb la ferma voluntat de continuar cercant el millor per al Llevant UE.

Tant de bo, entre tots, siguem capaços de fer més gran el club que tots volem.

No per esperat, el resultat deixa de ser menys decebedor. El Consell d’Administració del Llevant UE va donar ahir un nou pas avant cap a la bunkerització del club al voltant del mateix grup que porta controlant-lo des que aterrara en el club de la mà de l’anterior màxim accionista, Pedro Villarroel, i va tirar avant amb el suport de la seua majoria accionarial la renovació, al complet, de l’actual Patronat de la Fundació, òrgan del qual depèn la continuïtat del propi Consell.

Per a això, i sense cap objecció a manifestar reiteradament que amb aquesta votació es pretenia condicionar l’elecció dels patrons que no li corresponen (és a dir, els 6, al marge de l’ex president, que ha de nomenar el patronat inicial integrat pels 7 patrons institucionals, els 6 triats anit en Junta General, i els 3 membres del Consell d’Administració que, a més, ocupen també el càrrec de patró), el Consell d’Administració va orquestrar, de la mateixa manera que fa 4 anys, un sistema de votació injustificable des de qualsevol punt de vista que no siga el de pretendre controlar al màxim accionista i que atenta, greument, contra la voluntat estatutària de “garantir la pluralitat de representació dels accionistes”.

Així, amb l’argument trampós i inconsistent que el Consell compleix la legalitat votant a 12 patrons perquè, directament, només designa a 6, l’actual òrgan de gestió del Llevant UE va procedir a aniquilar qualsevol opció de formar part del Patronat de qualsevol candidat no afí a aquest, i va reelegir als 12 patrons del seu interès atorgant-los entre 13.500 i 17.000 vots a cadascun.

El FROG, que anit va representar directament a 367 accionistes i 1.838 accions -sense tenir en compte les representades per la majoria de candidats sorgits de els seus associats i les delegades per altres accionistes habituals del FROG en ells-, va denunciar obertament la irregularitat del procés, i seguint la recomanació del president del club, acudirà a instàncies superiors perquè aquestes valoren la legalitat, o il·legalitat, de l’actual entramat estructural del club.

Amb els seus vots, decidits a través de l’enquesta electrònica realitzada entre el divendres i el diumenge a raó de un accionista, un vot, el FROG es va abstenir en el punt 1, referent als comptes anuals 19/20, va votar en contra de l’aprovació del pressupost 20/21 presentat, i va donar suport amb les seues accions les candidatures de Vicente Cosido (tram +150); Federico Ferrando i Dionisio Montesinos (tram 31-150); i Jorge Catalán, Alejandro Del Olmo, José Juan Carrión, Alberto Villanueva i Carlos Rabadán (tram 1-30; dividint les seues accions entre aquests 4 últims candidats, empatats en el segon lloc de la votació).

En un context d’absoluta incertesa per la pandèmia, el FROG va insistir novament -com ja ha transmès el seu president, Carlos Ayats, en els dues últimes reunions del Patronat actual- en els seus dubtes sobre la idoneïtat d’”apostar per créixer”, just en aquest moment, a través de l’actual reendeutament, més encara quan el director financer i el president del club van afirmar ahir haver estat “moltes nits sense dormir” i haver “fet piruetes” per a aconseguir fer front als pagaments durant els últims mesos.

I és que la voluntat del director financer de “generar recursos per valor de 6-6,5 milions d’euros anuals”, a través de l’estadi, amb els quals fer front al pagament del crèdit de fins a 60 milions d’euros, xoca frontalment contra l’afirmació del president que “no hi ha data prevista” encara per a l’inici de les obres de la 2a fase de la remodelació del Ciutat, de la finalització de la qual dependran, en la seua majoria, els esperats ingressos per a fer front al préstec.

Titllar tota aquesta situació -amb l’obra de la nova ciutat esportiva de Natzaret també pendent i la necessitat d’obtenir 16,5 milions d’euros abans del pròxim 30 de juny- de “pla de negoci conservador”, com ahir va fer el president del Llevant, sembla estar bastant lluny d’ajustar-se a la realitat.

El mateix adjectiu –“conservador”- va ser l’empleat pel director financer, Ignacio García, a l’hora de justificar el milió d’euros previst en el pressupost com a objectiu d’ingressos per taquilla per a la temporada en curs. Tal com Víctor Gisbert (FROG) va indicar, “conservador, en un context d’enorme variabilitat i amb els estadis actualment tancats, seria haver pressupostat 0 en aqueixa partida”.

La voluntat de la Lliga, segons García, és reobrir els estadis abans de la finalització de la present temporada, per la qual cosa això, unit a la voluntat del club de “multiplicar per tres el valor mitjà de les butaques de l’estadi”, faria factible aquest ingrés, calculat seguint la recomanació de la Lliga del passat estiu de pressupostar un 30% dels teòrics ingressos per temporada en aquest aspecte.

“En qualsevol cas, atesa la totalitat del pressupost, no és una xifra rellevant”, va assenyalar García, al que Gisbert li va recordar que sí que ho era, “perquè no és el mateix pressupostar un exercici amb beneficis a fer-lo amb pèrdues”.

En la seua intervenció, García va afirmar també que “el valor actual de la plantilla del Llevant és de 110 milions d’euros”, assenyalant, en ser qüestionat pel president del FROG, Carlos Ayats, sobre qui havia realitzat aquesta taxació, que les dades corresponien a una anàlisi realitzada per la pròpia Lliga.

Finalment, una vegada reelegits, com era d’esperar, els mateixos 12 patrons per a conformar la majoria de l’òrgan principal de la Fundació, Tomás Pérez va requerir una valoració d’això al president del club, Quico Catalán, qüestionant el fet que entre els triats es trobe un patró que no ha assistit a ni una sola reunió del Patronat en 4 anys. La resposta del president, en el seu ja massa habitual to d’escassa consideració, va ser culpar al FROG (sí, entre els 23 patrons, ell inclòs, va culpar al FROG) per no haver denunciat la situació fins ara.

Com a balanç final, el FROG vol manifestar la seua profunda preocupació per la normalització d’una estructura d’interconnexió interessada entre Fundació i Consell d’Administració que impedeix la fiscalització real d’aquest, i recorda, una vegada més, que la Fundació no va ser creada per a garantir la continuïtat in eternam de l’actual Consell a través del manteniment d’una majoria accionarial il·legítima i finançada amb diners públics (el préstec de l’IVF), sinó com a mer element de transmissió de les accions del Llevant UE entre Pedro Villarroel i el llevantinisme, que, per més que alguns pretenguen obviar-lo, som molts més abonats, accionistes i aficionats que els qui avui detenten el poder en el club.

Des que, fa menys de dos mesos, vam ser informats en la Comissió Executiva de la Fundació de l’inici de procés de renovació del Patronat, des del FROG hem insistit constantment que es trasllade al Consell d’Administració del Llevant UE la nostra petició que no torne a condicionar, com va fer ja fa 4 anys, l’elecció dels patrons.

Ja en 2016 ens va semblar fora de lloc, i totalment incompatible amb la suposada independència entre el Consell d’Administració i la pròpia Fundació, que directius del Llevant UE cridaren als futurs patrons perquè es presentaren prometent-los el seu suport accionarial, atès que aquesta actuació genera una tan lògica com insana servitud.

En aquesta ocasió, ha tornat a succeir, per la qual cosa manifestem públicament el nostre desacord i malestar amb aquestes actuacions, que entenem perjudiquen el bon funcionament de la Fundació, màxima accionista del Llevant UE SAE, i del Patronat del qual depèn la continuïtat o modificació de la pròpia junta directiva.

Sota el mateix prisma, hem demanat en dues ocasions en Comissió Executiva que se sol·licite al Consell d’Administració que no torne a repetir, dilluns que ve, la seua injustificable decisió que es vote a 12 patrons en Junta General quan els Estatuts afirmen, de manera explícita, que ha de designar únicament a 6 (article 11.2).

Aquesta votació de 12 permet al grup amb majoria accionarial col·locar directament 6 patrons a través de la Junta General i, posteriorment, condicionar la decisió del Patronat inicial, que ha de triar a 6 patrons més per a acabar de conformar-se.

Amb l’argument que són els segons més votats en Junta, els patrons -convidats a presentar-se al càrrec, en la majoria de casos, per membres del Consell- seleccionen als altres 6, de manera que el grup amb majoria accionarial, vinculat al propi Consell, col·loca a 12 patrons de 23, és a dir, a la majoria de l’òrgan que ha de fiscalitzar la seua gestió.

Aquesta situació de perillosa falta d’independència queda majorment evidenciada si tenim en compte que, a aqueixos 12, cal sumar la condició de patrons, segons els Estatuts, del president i 2 consellers, amb el que la xifra de patrons condicionats pel Consell d’Administració o membres del mateix s’eleva a un mínim de 15 de 23.

Per a evitar que aquest condicionament torne a produir-se, ahir, durant la reunió del Patronat, vam tornar a sol·licitar directament al president, Quico Catalán, i als altres patrons que també són consellers, que no es repetisca el condicionament de l’elecció dels membres del nou Patronat, i que dilluns que ve es vote a 6 patrons, com indiquen els Estatuts, i no a 12.

Repetir aquesta actuació, com s’ha repetit la de les trucades perquè patrons afins tornen a presentar-se a la seua reelecció, tornaria a tacar el procés d’una manera tan innecessària com perillosa, fins i tot, a nivell legal, motiu pel qual, esgotada la via interna, reiterem públicament la nostra petició i esperem, pel bé del Llevant UE, siga atesa.

A fi de poder disposar d’una informació mínima de cara a la votació del pròxim dilluns en la Junta General, sol·licitem al Llevant UE i a la Fundació de la Comunitat Valenciana Levante UD CENT ANYS que facen públics els noms i cartes de motivació de tots els candidats a patró.

Encara que (com en tota situació de vertadera transcendència per al manteniment de l’actual control absolut del Llevant UE per part dels qui avui el posseeixen) existisca una voluntat flagrant de silenciar el tema, el divendres 13 de novembre finalitza el termini perquè qualsevol levantinista amb un mínim de 5 d’anys d’antiguitat com a soci i accionista puga presentar la seua candidatura a convertir-se en patró de la Fundació Llevant UE Cent Anys, màxima accionista, i per tant, propietària de facto, del Llevant UE SAD.

Així i tot, malgrat l’òbvia voluntat d’alguns que com menys gent s’assabente d’això, millor, la setmana passada vaig rebre una trucada d’un granota de tota la vida preguntant-me si de debò valia la pena enviar la carta de sol·licitud.

Li vaig respondre amb franquesa, indicant-li que, sense el suport de l’actual Consell d’Administració, convertir-se en patró de la Fundació és poc menys que una quimera. Ja va quedar demostrat fa 4 anys, quan es va vetar l’accés de 6 patrons independents (6 de 23, és a dir, una quantitat que ni tan sols podia aspirar a suposar una nímia amenaça per al control de la majoria regnant) mitjançant un canvi d’última hora en el sistema de votació.

Així, en la Junta General d’Accionistes, en lloc de triar als 6 patrons (2 per tram) que legalment es devia, el Consell d’Administració va decidir que es votara a 12, triant d’aqueixa manera la Junta als 6 que li corresponia i ‘recomanant’ a la Fundació a 6 més de l’interès del grup regnant (òbviament acceptats per la Fundació herència de l’elegida a dit per l’actual president del Llevant, Quico Catalán), de manera que s’impedia l’entrada dels segons 6 més votats, és a dir, els desitjats pels més de 500 accionistes representats pel FROG, que va triar democràticament (un accionista, un vot), als 6 candidats independents pels qui finalment va optar.

El ‘vell’ nou procés de ‘renovació’ de patrons

Fa menys de dues setmanes, quan en l’Executiva de la Fundació se’ns va informar de l’inici del nou procés de ‘renovació’ de patrons (no afavorit ni per la Fundació ni per la seua Executiva, ja que no vam tenir cap notícia del citat procés fins a aqueix precís instant), vaig sol·licitar, com a representant del FROG, que es demane al Consell que la Junta General vote aquesta vegada únicament als seus 6 patrons, els que per norma li corresponen, i no torne a condicionar l’elecció corresponent als 6 de la Fundació.

No tinc dubte que, excepte una arrencada de dignitat que no espere, la nostra petició serà ignorada i el Consell farà que la Junta vote a 12 patrons, és a dir, decidisca ja només amb això (sense comptar, a més, als 3 patrons més seleccionats de l’actual Consell, amb el que la xifra arriba a 15 de 23), més de la meitat dels integrants del nou Patronat de la Fundació.

Per a què, llavors, perdre temps i esforç a presentar una candidatura destinada a ser desestimada? Molt senzill: per a estar ahí, per a evidenciar que existeixen molts llevantinistes que poden aportar-li a la Fundació, i per tant al Llevant UD, tant o més que els actuals patrons.

De partida, sens dubte, és molt probable que nous patrons, independents de l’actual Consell, hagueren posat el crit en el cel en veure que aquest posava en risc el futur econòmic de l’entitat sol·licitant un crèdit de fins a 60 milions d’euros, en plena pandèmia, al temps que ignorava l’opinió dels propis patrons (sí, increïblement, el màxim accionista, malgrat la seua evident afinitat amb el Consell actual, ni tan sols va poder votar la sol·licitud del préstec), fins i tot negant el text del mateix als patrons (2 de 23…) que exigim conèixer en quines condicions s’està hipotecant el futur del club.

Per això fa falta la major quantitat possible de patrons independents en la Fundació. Quants més llevantinistes expressen la seua voluntat de formar part del màxim accionista del club, millor. Com més ens moguem per a evitar controls absoluts i opacs de la societat, millor.

Perquè n’hi ha prou amb mirar al veí per a veure que després vénen les lamentacions. És ara quan cal barallar per tenir gent, dins, que vigile amb els seus propis ulls que els gestors exerceixen la seua labor amb rigor, honestedat i pel bé present i futur de l’entitat. No cal suposar que les coses es fan bé, cal comprovar-ho. I més quan salta a la vista la voluntat manifesta d’amagar el que se signa, els compromisos que definiran el futur del Llevant UE.

Per això és important presentar-se al patronat. Per això és important la unió entre els accionistes no vinculats a l’actual Consell d’Administració. Perquè volem un club transparent, que no ens amague les coses per a saber quins interessos. I de qui.

La predisposició mostrada

“Els actuals membres del Patronat ja han mostrat la seua predisposició a presentar-se”, diu el comunicat del club. Quina és la realitat d’aquesta frase? Que en la majoria de casos (per no dir en tots), el mateix Consell d’Administració que va cridar els actuals patrons per a convidar-los a formar part de la Fundació fa 4 anys, ara ha repetit cridada. No és que els patrons hagen anat a dir que volen seguir, és l’actual Consell el que els crida per a mantenir l’statu quo.

Aquesta és la situació actual del club. Molt menys ideal de la que es ven. N’hi ha prou amb no voler mirar cap a un altre costat. Per això és important moure’s ara. “Però si perdrem”. Molt possiblement. “Però si ho tenen tot controlat”. Quasi tot, és cert. Però val la pena intentar-ho. Perquè el futur del club està en el que fem avui, no quan ja siga tard.

Carlos Ayats
President del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE