2019: L’ANY DE LES PROMESES INCOMPLIDES… I 6È AUGMENT DE SOU DEL PRESIDENT

Bon dia a tots,

Com alguns ja sabeu, divendres passat, l’actual directiva del Llevant UE va convocar la Junta General d’Accionistes, lloc en el qual ha de donar les explicacions oportunes sobre la gestió duta a terme aquests últims dotze mesos i en el qual s’adoptaran les decisions que continuaran marcant el futur del nostre club.

Com tristament era d’esperar, la promesa realitzada públicament al desembre de 2016 per l’actual president, Quico Catalán – “Vull que en 3 anys les accions de la Fundació estiguen en mans dels abonats”-, no s’ha complit, i el que llavors va servir per a intentar justificar i relativitzar els moviments dirigits a controlar absolutament la majoria accionarial del club sense posar un euro, avui queda evidenciat com una nova (una altra més) falta de paraula d’un president que ha normalitzat l’incompliment de la mateixa sense cap rubor.

Fa 3 anys, en la Fundació, a penes es parlava amb la boca xicoteta de mantenir la majoria accionarial del club en aquesta, i fins i tot Catalán afirmava el seu desig, com a màxim, de conservar “un xicotet paquet de control” que no tenia “per què superar el 50%”, podia ser “d’un 20%, 30%…”.

Avui, ja ningú, al marge del FROG, qüestiona dins de la Fundació una realitat que contravé l’objectiu principal del naixement d’aquesta, que era ser una mera eina de transmissió dels títols als llevantinistes, no el regalar a un reduït grup de persones el control absolut del club degà del futbol valencià.

Però els fets són els que són, i ara mateix, els actuals gestors de Fundació i club han aparcat els motius que van donar origen a l’actual estructura i l’han consolidada com a inamovible, oblidant la voluntat democratitzadora que va definir d’eixida l’operació, i limitant de manera perillosament greu la transparència, la necessària vigilància, la crítica i l’observació de la gestió real del Llevant UE.

Tot això esdevé en una realitat més preocupant quan s’analitza en profunditat el present 2019, any, no ho oblidem, en el qual Catalán ha faltat a la seua paraula, donada públicament fins a la sacietat, de no aferrar-se públicament al càrrec.

Per a desviar l’atenció d’això, la directiva ens va obsequiar, en la passada Junta General, amb la filtració interessada a un mitjà de comunicació afí, a penes dues hores abans de l’inici d’aquesta, d’un vídeo del que, suposadament avui, anava a ser ja el nou Ciutat de València. Com bé sabeu tots, res més lluny de la realitat. Del famós nou estadi que el llevantinisme havia d’estar gaudint des del passat 9 de setembre, a penes han començat les obres. I de l’esperada coberta, avui dia, res de res.

El mateix succeeix amb les obres de la futura Ciutat Esportiva de Natzaret, la promesa inicial sobre la qual era començar a l’abril de l’any que acaba. Després, al desembre. Avui, qui sap. L’argument, que el retard respon a temes aliens al Llevant UE. Altra mitja veritat, atès que, com bé sap la directiva, el projecte presentat no ha sigut aprovat per necessitar modificacions que han d’escometre’s, més enllà de l’ok definitiu al Pla Parcial d’actuació sobre la zona.

Malgrat tot l’anterior, motius àmpliament suficients com per a estar bé lluny de traure pit, l’actual directiva acaba d’aprovar el sisè augment de sou del seu president, que ja ha multiplicat per 4 el salari de més de 60.000 euros anuals amb el qual va començar fa una dècada.

L’absència del (també públicament promès fa anys) salt de qualitat de l’equip, la recuperació d’un amic personal del president per a liderar la direcció esportiva (sense un sol èxit des que abandonara el Llevant UE per haver-hi, en paraules de Catalán, “deixat de ser Manolo Salvador”) i els dubtes sobre la idoneïtat d’una gestió econòmica que ha portat al límit salarial al club (impossibilitant pagar aquesta temporada les millores dels nous contractes d’Aitor Fernández i Paco López, i obligant a vendre jugadors abans del pròxim 30 de juny per un valor de 17,67 milions d’euros) són altres temes que conviden, com a mínim, a la major de les cauteles.

Per això, perquè és fonamental que els llevantinistes continuem atents i fent les preguntes, et demanem que delegues les teues accions en el FROG (és molt senzill, pots fer-ho en dos simples passos). Com saps, es tracta d’una delegació puntual, només per a votar units en la pròxima Junta (les accions continuen sent teues i mantens els teus drets, com el descompte en la passada). No és un tema menor, encara que tingues una o dues accions. El teu suport, no l’oblides, és el que ens dóna veu, el que permet la supervivència d’opinions independents.

A tots els que any rere any confieu en nosaltres, moltes gràcies. Intentarem, de cor, estar a l’altura. Una abraçada forta.

Carlos Ayats