En la vida, crec que és bo saber marxar-se a temps. Li ho he dit, durant molts anys, a moltes persones, i entenc que el lògic és pregonar amb l’exemple.
A més, 25 anys són suficients. He intentat sempre anar de cara i ajudar al club que vull des de tots els prismes des dels quals he sigut capaç. Premsa, ràdio, internet, el FROG, la Fundació… He cercat diners davall de les pedres per a traure cada projecte avant, i fins i tot quan li ha fet falta al club, he cercat diners, molts diners… cosa que vaig entendre més útil que posar-me a assenyalar i a dir-los als uns i als altres que tenia raó tots aquests anys.
Fa temps que aquesta decisió està presa. Ho saben la meua família, els meus amics, els meus companys de SIN TREGUA, diversos dels membres de la Junta del FROG i moltes persones vinculades al Llevant UE. El meu únic pensament, des de fa molt de temps, és intentar deixar les coses tan bé com siga possible. Que tot aquest esforç haja servit d’alguna cosa.
En aqueix sentit, si puc deixar com a regal, el meu millor regal, la continuïtat d’aqueix programa que vaig crear contra vent i marea al setembre de 2006, seria feliç. És el meu major desig. Porte molt temps intentant preparar a l’extraordinari grup de gent que tinc al meu costat perquè continuen fent créixer aqueixa flama que és SIN TREGUA. I continuaré fent-ho aquests últims mesos. Jorge, Álvaro, Kylian, confie en vosaltres. Al mil per mil.
A nivell ‘polític’, la meua etapa al capdavant del FROG està esgotada, i només finalitze aquest procés presentaré la meua dimissió (la meua idea, en principi, és la primera setmana de novembre). M’acompanyarà en l’adeu Tomás Pérez, la persona al costat de la qual vaig decidir ajudar al club des de l’aspecte institucional i a qui agraïsc el seu suport durant aquests 7 anys en què sempre he pogut comptar amb la seua opinió meditada, assenyada i 100% llevantinista.
La meua aspiració -utòpica, però sempre m’ha agradat aspirar a la utopia per a acabar el més a prop possible d’ella- era reunir un grup de professionals extraordinaris en els seus respectius àmbits, que a més volgueren al club per damunt dels seus interessos personals, i crear el millor Consell d’Administració possible per a cuidar al club. Després de molts anys, i molt esforç, he aconseguit reunir-los… però no he sigut capaç de portar-los a la meta. Tal vegada era impossible. O no… però no he sigut capaç de fer-ho millor.
Tal com estan les coses, la meua idea és clara. A nivell personal, si puc ajudar a donar entrada a gent brillant, independent i llevantinista en el Consell, el faré. I si puc ajudar al mateix en la Fundació, també. Més clar, aigua.
Jo no entraré perquè crec que no seria bo. Crec que no haguera entrat ni amb els meus (la temptació estava, ho reconec), i menys ho faré sense ells. Ja em vaig equivocar una vegada entrant en el club amb dubtes i repetir l’error seria estúpid.
El que sí que faré és intentar deixar un programa de ràdio independent i de cor irreductiblement granota, una associació que espere que continue defensant amb honestedat als accionistes del degà del futbol valencià, i un Consell, una Fundació i un entorn el menys lluny possible de l’ideal que m’haguera agradat.
Dit tot això, en una carta que faig arribar primer als membres del FROG i posteriorment faré pública, en els pròxims dies us enviarem als 428 accionistes que ens vau donar la vostra confiança en l’última Junta General una enquesta amb dues preguntes: Vols que el FROG continue intentant convèncer a Danvila de fer una ampliació de capital en lloc de comprar el 50% de les accions de la Fundació?, i vols que el FROG continue intentant que els professionals independents proposats formen part del futur Consell d’Administració?
El nostre pensament, com ja hem exposat en multitud d’ocasions, és que, atès que la proposta de Danvila ja ha sigut acceptada per la Fundació, anem a intentar que totes dues parts signen un acord el més beneficiós per al Llevant.
Per això, hem intentat, i estem en vies d’aconseguir, que hi haja unes fites econòmiques de garanties com a condició sine qua non perquè la Fundació recolze en les Juntes Generals al Consell de Danvila, que aquest s’inhibisca en les votacions d’elecció dels patrons, i que adquirisca el compromís d’eixir de l’actual concurs de creditors en 12 mesos.
Amb tot, continuem intentant convèncer a Danvila que l’ampliació de capital és millor que la compra d’accions de la Fundació, perquè els diners van directament a qui els necessita (el club, no la Fundació), perquè s’evita una possible negativa del Protectorat de Fundacions a l’operació (que podria tombar la venda de les accions) i la possible consideració d’assistència financera (que, a més d’impedir l’operació, podria tenir greus conseqüències legals), i perquè és més legítim oferir als accionistes l’opció de comprar accions i completar després l’import restant que quedar-se directament amb el 30% del club.
Quant a la segona pregunta, entenem que és preferible un Consell amb membres independents que un sense ells. Així de simple. No obstant això, si l’enquesta decideix que així siga, abandonarem immediatament tots dos plantejaments i donarem l’ok a la compra directa del 30% del club a través de la Fundació i a la composició d’un Consell d’Administració sense membres independents.
No han sigut anys fàcils, i el desgast, de ben segur, tindrà les seues conseqüències, però he de dir-vos que marxe molt orgullós del que hem creat junts.
Mai podré ni retornar ni agrair suficient tot l’afecte que m’heu donat durant aquests 25 anys.
De tot cor, gràcies. I Matxo Llevant. Sempre.
Carlos Ayats
