L’actual president del Llevant UE, Quico Catalán, va subscriure ahir un nou préstec per al Llevant UE d’al voltant de 70 milions d’euros en unes condicions desconegudes no solament per als aficionats, abonats i accionistes del Llevant UE, sinó fins i tot per als propis patrons de la Fundació Llevant UE Cent Anys, recordem, propietària de la majoria accionarial de l’entitat.

Seguint el seu ja habitual modus operandi, diametralment allunyat de qualsevol tipus de transparència i sensibilitat amb la massa social del club que presideix, Catalán a penes va lliscar alguns detalls de l’operació en la roda de premsa del passat dilluns, ni tan sols convocada, per cert, per a informar públicament d’una operació (era la teòrica presentació dels nous fitxatges) que influeix directament en el patrimoni del club durant els pròxims 50 anys.

De boca de Catalán, lloes apart a una operació que, per descomptat, serveix per a salvar el match ball a curt termini generat per una gestió econòmica deficient durant les últimes temporades (i que no cal atribuir, com s’està fent, exclusivament a la pandèmia, que ha afectat a tots els clubs, no solament al nostre), a penes va eixir que l’operació “estaria al voltant dels 70 milions d’euros”, que arribarien “en 4 moments” -dels quals només va nomenar tres: octubre de 2021, juny de 2022 i juny de 2023-, i que el 15% dels diners va destinat “a inscriure jugadors i a reforçar la plantilla”, un altre 15% per a “aquelles operacions financeres a les quals ens hem hagut d’acollir els clubs provocades per la pandèmia”, i el 70% restant, “per a reforçar les estructures dels clubs, i una amplíssima part d’aquest, destinada a infraestructures, al fet que el nostre estadi siga millor estadi i que el projecte de la nostra futura ciutat esportiva es veja reforçat a més de per l’altra operació de finançament que vam signar l’any passat”.

Quin és el cost d’aquesta operació per al Llevant UE? Oficialment, ho desconeixem. Segons informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, el fons CVC Capital Partners presta 2.100 milions d’euros a LaLiga a canvi d’un percentatge d’entre el 8,5 i l’11% dels resultats d’explotació dels clubs adherits durant els pròxims 50 anys. LaLiga, per part seua, realitzarà préstecs als clubs durant els pròxims 40 anys al 0% d’interès. És a dir, que el Llevant haurà de retornar aqueixos 70 milions d’euros a LaLiga durant els pròxims anys.

Com? En teoria, a canvi d’un percentatge anual d’entre el 8,5 i l’11% del resultat d’explotació del club (avui dia, fonamentalment, els ingressos per drets de televisió), xifra que Catalán ha hipotecat ja per al pròxim mig segle a un preu que, amb quasi tota probabilitat, provocarà pèrdues milionàries per a un Llevant UE que veurà com CVC Capital Partners s’embutxacarà, cada any, durant els pròxims 50, la part proporcional, per eixemple, de qualsevol augment en la valoració dels drets audiovisuals del campionat.

Valdran el mateix dins de 10 anys els drets de tv de LaLiga que avui?, i dins de 20?, i dins de 40? Fa 40 anys, el fitxatge de Maradona pel Barcelona per poc més de 7 milions d’euros va generar un debat que va arribar fins al Congrés dels Diputats, amb partits polítics com el PSOE i UCD posicionant-se en contra “de tal dispendi”. Què hauria succeït si llavors s’haguera arribat a un acord similar amb els preus de llavors?, quants milions d’euros haurien perdut els clubs?

La urgència amb la qual s’ha dut a terme l’operació (aprovada a tot just un dia de l’inici de la pròpia competició), la falta de transparència de la mateixa (què succeeix en cas de descens/s?, continuaria tenint el Llevant que fer front als 70 milions d’euros de préstec o aquests recauen sobre els drets de l’ascendit que ocupe la seua plaça?, existeix alguna assegurança que cobrisca aquesta opció?, hi ha hagut temps d’aconseguir-la? Res d’això sabem tampoc), i l’absència de temps per a plantejar alternatives més rendibles per als clubs amb altres ‘prestadors’, sembren nombrosos dubtes sobre l’acord d’ahir.

La sensació no és de disposar de “un excel·lent company de viatge” com va afirmar Catalán, sinó que un fons d’inversió ha aprofitat un moment de feblesa de LaLiga, provocat per la seua pròpia gestió, per a abusar econòmicament tant d’ella com dels clubs que la integren. Ací ningú posa en dubte que, per a CVC, l’operació és rentabilísima. El que està en qüestió, i amb tota la lògica del món, és si ho és per als clubs.

El que per descomptat està també fora de tota discussió és que Catalán, en l’últim any, ha subscrit dos crèdits per al Llevant UE per un valor de 130 milions d’euros, quan el deute amb el qual va agafar el timó del degà valencià era de 62 milions després de la quitació concursal.

Pese a l’incomparable benefici generat per la multiplicació del preu dels drets de televisió durant l’última dècada, que han permès al Llevant UE ingressar més de 300 milions d’euros per aqueix concepte des de l’arribada de Catalán, el club no solament no ha sigut capaç encara d’eixir definitivament del concurs de creditors, sinó que, amb un deute encara de 15 milions d’euros, va subscriure l’estiu passat un nou crèdit amb Benjamin de Rothschild Infraestructure Debt Generation (BRIDGE), per valor de 60 milions, del qual ja ha consumit més del 50% sense haver iniciat encara ni les obres de la futura ciutat esportiva de Natzaret ni la segona fase de la remodelació del Ciutat. Aquest crèdit, per cert, cal començar a retornar-lo el pròxim 6 d’agost, i no deixa de ser curiós que siga precisament un informe de Rothschild & Co, òbviament interessat, per exemple, en què el Llevant UE dispose de capacitat econòmica per a retornar-li el préstec, el que avale l’operació amb CVC per a LaLiga.

La falta d’informació i transparència de totes aquestes operacions no fa sinó generar una profunda preocupació pel futur del club que volem, i del qual, en qualitat d’aficionats, socis i accionistes, hauríem d’estar, sens dubte, com a mínim, millor informats.