La sort està tirada. L’operació de major magnitud econòmica de la història del Llevant UE és ja una realitat. Amb els 60 milions d’euros concedits a la fi de la setmana passada per BRIDGE, una de les plataformes de generació de fons de deute per a projectes d’infraestructures d’Edmond de Rothschild Asset Management, la directiva del degà valencià pretén fer front al finançament de les dues fases de la remodelació del Ciutat de València, la construcció de la ciutat esportiva en el barri de Natzaret i la cancel·lació dels crèdits bancaris encara pendents del concurs de creditors en el qual el Llevant UE continua immers 11 anys després de la signatura del conveni.

El dubte, no buidat més que amb generalitats i contes de la lletera –naming, hospitality i altres castells en l’aire-, és com aconseguirà retornar l’entitat en 12 anys un 130% del deute al qual ha sigut capaç de fer front en els 11 previs, en el context, a més, de major incertesa econòmica de la història recent, tant a nivell global com referent a l’àmbit futbolístic.

Per a obtenir una visió encertada de la realitat de l’operació, i poder així traslladar-la a tots els accionistes que formeu part del FROG, he consultat a diversos especialistes de reconegut prestigi en la matèria. Escoltats tots, i si bé hi ha qui afirma haver dut a terme recentment operacions similars a nivell immobiliari per tipus d’interès inferiors a la meitat del signat pel Llevant UE, el nostre cas, com explica un dels principals experts nacionals de l’àmbit, és comprensiblement diferent.

Risc important, sí; cost desmesurat, no

“És difícil valorar si es tracta d’un finançament bon o dolent, perquè la resposta a això te la donarà la conjuntura”, m’explica com literalment transcric. “Ara mateix, el tipus d’interès està en pràcticament 0, per la qual cosa un 5%, per exemple, ens sembla molt alt. No obstant això, la qüestió es troba en com està contemplat tot dins del model de negoci, ja que no estem davant una operació amb béns tangibles immobiliaris de fàcil col·locació en el mercat. Per exemple, avalar amb una ciutat esportiva que encara no existeix, suposa un risc per al fons. I a més, en cas que finalment, per impagaments, haguera de quedar-se-la, a qui li la ven? Per tot això, el cost, al meu entendre, no és desmesurat. Entre un 5 i un 7% són tipus d’interès raonables per a un finançament d’aquest tipus quan es tracta d’algú que no és el Reial Madrid o el Barcelona, és a dir, que no té una entrada de recursos extraesportius importants, com per exemple, el capítol de merchandising”.

A més, afig, “Rothschild és un grup que no es ficarà en una cosa en que no crega, perquè ara mateix, podria ser, si no la primera, la segona entitat de finançament privat més important del món, i això ha de donar certa tranquil·litat. Entenc que tant el Llevant com ells hauran valorat els diversos escenaris abans d’anar cap avant amb una operació d’aquesta magnitud. No obstant això, el que ens queda és encreuar tots els dits, els de les mans i els peus, perquè l’equip seguisca en Primera. Si això passa, que entenc que és l’escenari 1, no hauria d’haver-hi cap problema. Això, sempre que aquesta crisi no ens faça massa mal, que jo crec que en aquest tipus de projecte no hauria de fer-ho, almenys directament. En qualsevol cas, és un endeutament de primera magnitud, la qual cosa òbviament comporta un risc important”.

La Fundació, sorprenentment al marge de la decisió

En aquest sentit, en teoria, estem davant una operació arriscada però comprensible. I dic en teoria perquè hi ha diversos aspectes que conviden, una vegada més, a posicionar-se en la major de les cauteles. La principal és òbvia: ningú, al marge dels impulsors de l’operació dins de la directiva, coneix la lletra xicoteta de l’acord (sí, per descomptat, tampoc aquells mitjans de comunicació que, ofegats en el seu lamentablement habitual i interessat agenollament oficialista, ho venen com la panacea sense aprofundir mínimament en ell).

De fet, ni tan sols els patrons de la Fundació, màxima accionista del club, hem tingut accés a un acord que suposa el major endeutament de la història de l’entitat. Sonarà increïble, però és tan dur com cert.

És més, malgrat alguna filtració interessada que afirmava que la Fundació havia donat l’ok a l’operació, mai ha succeït tal cosa. És rotundament fals que el màxim accionista del Llevant UE haja aprovat aquesta operació. Rotunda i absolutament fals.

De fet, en l’última reunió de la Comissió Executiva -principal òrgan gestor de la Fundació-, celebrada el passat 25 de juny, dos dels patrons vam reclamar directament conèixer, lògicament, la lletra xicoteta de l’acord abans de decidir el posicionament favorable o no en la votació que, suposàvem, anava a dur-se a terme en la següent reunió del Patronat.

No obstant això, de manera sorprenent, el conclave que esperàvem decisiu, la Junta Ordinària del Patronat esdevinguda el passat 27 de juliol, no va ser ni el mer tràmit previsible. De fet, l’aprovació de l’operació que suposa la transformació econòmica i estructural de l’entitat ni tan sols va ser inclosa en l’ordre del dia.

Aquest ordre del dia es va resoldre en tot just 20 minuts, i va ser en l’apartat final de ‘Precs i preguntes’, com si es tractara d’un tema menor, quan el president, Quico Catalán, i el director financer de l’entitat, Nacho García, es van sotmetre a les preguntes dels patrons, fonamentalment, del FROG, atès que per a massa dels meus companys preguntar continua sent, incomprensiblement, ofendre a qui els ha convidat a formar part d’un òrgan que, teòricament, ha de vetlar pel bon fer de la directiva i el futur de l’entitat.

“Preguntar podeu preguntar, però…”

Xicotet parèntesi. No deixa de ser curiós que, mentre escric aquestes línies, el club llance un comunicat presumint de transparència, vanant-se d’haver obtingut la màxima puntuació en un informe realitzat per una ONG.

Més enllà de l’enrogiment que produeix vendre que s’és el club més transparent empatat amb altres 18 -és a dir, que seríem campions de lliga i, alhora, estaríem en descens en la primera divisió de la transparència– i de convidar al citat mesurador a revisar, a la vista de la seua escassa utilitat, els 48 indicadors analitzats, és d’un cinisme supí parlar de transparència en l’actual Llevant UE, un club que sol·licita el major préstec de la seua història i ja no és que no trasllade l’acord al màxim accionista de l’entitat… és que ni tan sols va permetre als patrons conèixer el nom del fons!

Escudant-se en la importància que no es filtrara el mateix -malgrat que des de l’11 de juny, és a dir, mes i mig abans, ja s’havia publicat en premsa-, el Sr. García, tirant d’una ironia de dubtós gust, va contestar a la qüestió amb un to, al meu entendre, que evidencia la posició real de superioritat del treballador -en aquest cas, la directiva- respecte a l’amo -la Fundació-: “Preguntar podeu preguntar, però no ho direm”. Difícil superar aquesta transparència.

Quan, a poc a poc, davant les preguntes del FROG, van eixir a la palestra algunes de les dades de l’operació, se’ns va sol·licitar una confidencialitat fins a la concreció de l’operació que, una vegada més, hem complit malgrat el nostre desacord amb, com a mínim, les maneres de dur-la a terme.

“D’ací a uns anys riurem d’aquestes xifres”, va afirmar en un moment donat el president, provocant-me, el reconec, l’esgarrifança fruit del dubte de si lamentarem recordar aqueixa frase d’ací a uns anys. Aqueixa lleugeresa a l’hora d’afrontar una operació de tal magnitud en les circumstàncies actuals em sembla summament atrevida. Sincerament, més que riure’ns d’ací a uns anys del tema, em conformaria amb no haver de lamentar-lo.

La possible necessitat, amagada

Així mateix, donada l’actual conjuntura global provocada per la pandèmia, vam voler saber si, de debò, l’operació és una aposta voluntària pel futur o una manera d’eixir al pas d’una situació de necessitat del club -de la qual, periodísticament, he rebut diversos avisos, relacionats tant amb l’ajornament de pagaments menors de 50.000 euros, com de la tardança en els abonaments a la constructora en aquesta primera fase de remodelació de l’estadi-.

La resposta de Quico, en aquest aspecte, continua sent rotunda: no hi ha cap necessitat de demanar el crèdit. Es demana “perquè és el moment de créixer”. Jo, que vaig créixer periodísticament amb el conte de Villarroel que érem “el club més sanejat d’Espanya” i “l’únic que pagava nòmines avançadament” per a acabar amb més de 90 milions de deute i el club a la vora de la liquidació, fa temps que vaig aprendre a desconfiar de determinats plantejaments.

En qualsevol cas, si hi havia necessitat econòmica i això és una puntada endavant, tardarem a saber-ho. Ara, l’ingrés de 60 milions d’euros donarà per a pagar el nou estadi, la ciutat esportiva i saldar els 13 milions amb els bancs pendents del concurs. I tot semblarà meravellós durant un temps. Però que ningú oblide que, després de tot això, quedaran 60 milions, més interessos, que pagar. I amb pràcticament tot el patrimoni hipotecat.

Per a fer front als pagaments, i evitar tenir problemes, el club té previst anar alimentant “una espècie de guardiola” amb la qual suportar els anys de major càrrega del préstec. Una altra gota de suor freda. Què succeirà amb aqueixa guardiola quan els resultats esportius conviden a un sobre cost per a intentar salvar la categoria? Perquè creure que, en els pròxims 12 anys, això no succeirà mai, és viure en un optimisme utòpic.

En definitiva, que lluny de visions maniquees sobre l’operació, aquesta s’ha signat amb un fons que convida a confiar en la seua viabilitat malgrat les dificultats actuals. Això sí, les formes no han sigut ni transparents ni les millors, i es tracta d’una decisió unilateral per part de la directiva del Llevant UE, que no ha volgut comptar amb l’aprovació de la Fundació d’aquesta.

Inicialment, Quico va manifestar la seua intenció de comptar amb ella, però entenc que finalment, donant per vàlida una interpretació (actualment, encara que discutida, dominant i seguida per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública) que entén que no és necessari l’acord de la Junta General per a hipotecar més del 25% dels actius de l’últim balanç aprovat -consentiment que sí que exigeix la Llei de Societats de Capital des de 2014 per a l’adquisició, alienació o aportació d’actius que superen aquest valor (sense oblidar que una hipoteca, en cas d’impagament, implica una alienació en potència)-, el president ha decidit obviar la votació en la Junta.

Al meu entendre, no te sentit no demanar el suport de la Fundació. Primer, perquè l’hauria tingut, segur, puix recordem que l’actual institució és herència de la qual ell mateix va nomenar a dit, i amb la que l’afinitat és òbvia, com ha quedat històricament demostrat de manera sobrada.

I en segon lloc, perquè hauria repartit la responsabilitat. Hauria sigut una aposta de risc, per necessitat o oportunitat, però ho hauria sigut de tots. D’aquesta manera, no és així.

En qualsevol cas, el préstec està signat i, la sort, tirada. Des del FROG, continuem demandant tant al president com a la resta de la directiva actual un canvi d’actitud, una major confiança en la resta del llevantinisme, una transparència real i no pobrament aparent, una democratització del club que òbriga les portes de les decisions a tots els sectors actualment marginats, encara que a vegades diguem el que no es vol sentir.

A partir d’ací, compartim la il·lusió per veure un Ciutat majestuós i una ciutat esportiva a València on el nostre futur cresca en les millors condicions. Somiem amb un gran Llevant, i per no veure esvair-se aqueix somni, seguirem sense optar per mirar cap a un altre costat.

Salutacions cordials a tots. I Matxo Llevant.

Carlos Ayats, president del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE

En les pròximes hores, el Llevant UE es disposa a dur a terme un moviment fonamental per a la seua història, una decisió clau que marcarà el seu futur, a curt, mitjà i llarg termini: l’aprovació de la sol·licitud, a un fons d’inversió, d’un préstec de fins a 60 milions d’euros.

Amb aquesta injecció, la directiva del degà del futbol valencià pretén fer front als 17 milions d’euros del cost de la 1a fase de la remodelació del Ciutat de València; els quasi 16 que encara resten per pagar del concurs de creditors en el qual, que ningú l’oblide, continuem immersos 11 anys després de la signatura del conveni (13 a bancs, 2 a l’Ajuntament de València, i al voltant de 0’8 de necessària provisió de la part no reclamada del deute concursal); la pèrdua, com a mínim, com a conseqüència de la pandèmia, de 5 i 8 milions d’euros dels ingressos de televisió inicialment pressupostats; i l’inici, tant de la 2a fase de les obres de l’estadi, com de les de la desitjada ciutat esportiva de Natzaret.

Aquest nou endeutament situarà al club en uns paràmetres, quant al deute pròpiament dit, similars als del 28 de juliol de 2009, dia en què la Junta de Creditors acceptava un conveni que paralitzava els embargaments que abocaven al club a la desaparició i donava a l’entitat 2 anys de manca en l’inici del pagament del deute, que havia d’abonar-se inicialment en els 5 anys posteriors, i incloïa una quitació del 50% sobre una part la mateixa.

Així, dels 88.752.412 euros oficialment reconeguts com a deute existent, aquest va quedar definitivament xifrat, després de la quitació legal, en 61,4 milions d’euros (en concret, en 61.398.599).

11 anys després, la directiva dirigida per Quico Catalán, que s’ha vist afavorida per una explosió sense precedents dels drets televisius que ha portat al Llevant UE a ingressar més de 250 milions d’euros sol per aquest concepte en el citat període, ha rebaixat el deute en, aproximadament, 45 milions.

Això, estant 9 de les últimes 10 temporades en Primera Divisió, la qual cosa ens dóna una magnitud del difícil que és reduir deute fins i tot mantenint-nos en l’elit; i ens avisa, en definitiva, del que ens pot costar fer front, una altra vegada, a 60 milions d’euros de deute.

El moviment, a més, és especialment arriscat en un context d’absoluta incertesa com en el qual ens trobem, amb la segona onada de la pandèmia en clar avanç i el play off d’ascens a Primera -del qual ha d’eixir el 20è equip de la pròxima temporada- greument afectat per la crisi del Fuenlabrada.

Què succeirà si la pròxima Lliga, l’inici de la qual ja s’havia retardat oficialment 3 setmanes molt abans d’aquest bloqueig en teòrica fase de resolució, patira un nou ajornament com el de la temporada passada?, o si haguera de retardar-se alguns mesos?, o si, fins i tot, no poguera finalment dur-se a terme?. Com afrontaria el Llevant llavors el pagament de les seues noves obligacions sense els més de 50 milions d’euros d’ingressos previstos per drets de televisió? Ni tan sols la venda dels nostres principals actius futbolístics, en un mercat greument alterat per la COVID-19, sembla garantir una solució tranquil·litzadora sobre aquest tema.

Davant aquesta possible tessitura, cal tenir molt en compte a més qui tindria el control real de l’entitat en una eventual situació d’impagaments. Basta mirar al València CF i el procés de venda de la seua majoria accionarial a Peter Lim per a obtenir la resposta. Llavors, el paper de Bankia, el seu principal creditor, va ser definitiu.

Tenim la necessitat real de ficar-nos en un nou deute de 60 milions d’euros que puga posar el control real de l’entitat, no ja en mans d’uns administradors concursals, sinó d’un fons d’inversió? Si la resposta és sí, com sembla, per falta d’alternatives millors, la responsabilitat dels actuals gestors és inqüestionable.

Per molt impopular que siga dir-ho davant la il·lusió generada pel nou estadi, el Llevant UE mai degué iniciar les obres sense tenir tancat el finançament d’aquestes. Quico sempre ha afirmat que el creixement estructural de l’entitat mai influiria en l’àmbit esportiu, i ara, està per veure si la realitat, com tantes vegades ha succeït amb anterioritat, no acaba novament contradient les seues paraules.

De sobte, la que anava a ser la petició d’un crèdit de 17 milions per a una qüestió aliena a l’esportiu, s’ha convertit per art de màgia en un retorn al deute de l’inici del pagament concursal. Ho venga com ho venga la maquinària propagandística de l’entitat, necessitar ara, de sobte, enmig de la major situació mundial d’incertesa del segle, 60 milions d’euros, un terç més del que el club ha sigut capaç de reduir de deute en 11 anys, és un clar motiu de preocupació per a qualsevol que no vulga practicar el tan estès hàbit de mirar per a un altre costat.

En qualsevol cas, arribats a aquesta situació de necessitat, cal cercar la millor solució. Procedeix ser clar i transparent amb les condicions del préstec (quantitat, tipus d’interès, obligacions, avals, possibles penalitzacions…), i si s’aspira al fet que el suport de la Fundació a aquesta operació siga poc més que un brindis al sol, la lletra xicoteta del mateix ha de ser posada, com certament sembla disposat a fer Quico, en mans dels patrons, els qui tenim la responsabilitat, no ho oblidem, de vetlar pels interessos i el futur del Llevant UE.

Procedeix novament, a l’hora de recordar la funció de la Fundació, girar la vista al procés que, durant l’estiu de 2014, va acabar amb la venda del València CF a Peter Lim, sense que ni un sol patró, ni tan sols els institucionals (Diputació, Generalitat, Ajuntament…), fora capaç que l’empresari asiàtic es comprometera per escrit al que públicament es venia: reprendre i finalitzar les obres del Nou Mestalla. Almenys, l’Ajuntament i la Diputació (no així la Generalitat) van tenir la dignitat de postular-se en contra en la votació definitiva per a evitar un 19-0 que avui enrojolaria, més encara si cap, als qui van formar part d’aquell sainet. Els patrons tenim la responsabilitat de vetlar per l’interès i el futur del club, encara que això supose el risc de ser impopular en moments de tensió.

Tant que ens agrada mirar-nos en l’espill valencianista per a destacar les bondats del nostre, d’altra banda, inqüestionable creixement, no estarà en cap cas de més que prenguem bona nota també dels seus principals errors per a evitar caure en cercles viciosos d’ambició i fugides econòmiques cap avant que, com avui és ben notori, SÍ tenen conseqüències.

Si la situació, en part condicionada per un element distorsionador i inesperat com és la crisi del món del futbol derivada de la pandèmia, ens ha posat en un moment difícil, és fonamental que isquem d’això units i, sobretot, amb responsabilitat.

Si fan falta 60 milions perquè hem volgut córrer més del compte i ens ha agafat el bou en el moment més inoportú, val, però reconeguem els errors i tinguem tots ben clar on ens fiquem. És moment de ser transparents, veritablement humils, i per damunt de tot, responsables.

No estem davant un moment fútil, per més que els focus (en bona part, de manera intencionada), apunten en altres direccions. Ens estem jugant el futur del Llevant UE i d’ací a uns anys, el nostre paper, el de tots, en aquesta decisió, serà jutjat. Quan això succeïsca, tant de bo la nostra imatge (sí, la de tots), siga ben diferent a la dels protagonistes d’una operació que no ha fet més que augmentar la pressió de la soga al coll del nostre etern rival.

L’exemple del que no s’ha de fer el tenim ben a prop. No repetim els mateixos errors. Els ulls, ben oberts, i els passos, el més lluny possible del fang.

Carlos Ayats,
President del FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE,
i patró i membre de l’Executiva de la Fundació Llevant UE Cent Anys

17 pàgines. La primera, amb la portada; la segona, amb l’índex; la tercera, amb la introducció; una altra, amb les conclusions, gràfics ocupant pàgines completes… En definitiva, el típic treball del col·legi que s’unfla quan no s’ha fet ni l’ou per a mendigar un aprovat.

Aqueix és el ‘informe’ en el qual, suposadament, s’ha basat el Consell d’Administració per a ‘proposar’ la ja aprovada multiplicació del salari de l’actual president del Llevant UE, Quico Catalán, que enguany, si el primer equip masculí aconsegueix la permanència, s’embutxacarà, com a mínim, mig milió d’euros de sou.

Reconeix, obertament, desconèixer les xifres en què es basa la comparativa

De les 17 pàgines, 12 són una anàlisi de l’evolució econòmica del club entre les temporades 11-12 i 17-18, i a penes 2 i mitja estan destinades a la “valoració de la remuneració del càrrec de president del club”.

En aquestes últimes, poden llegir-se perles com: “Malgrat la Llei de Transparència, no es coneixen els sous directes dels presidents o més alts executius ja que, habitualment, es troben camuflats dins de les ‘despeses de personal no esportiu’ o dins de ‘alta direcció’”.

És a dir, que a més d’acusar la resta de clubs d’amagar aquests salaris, es reconeix, obertament, que es desconeixen les xifres en les quals se suposa, es basa el citat augment. Brillant.

En tot cas, en una extraordinària mostra més de coherència, en un paràgraf posterior, s’afirma que les dades desconegudes “en la Lliga sí que es coneixen”, i s’indica que “els alts directius tenen sous, segons s’ha pogut saber” (?), “però sense confirmació oficial” (sic), “amb un topall d’al voltant de 1,2 milions d’euros en les escales més altes”.

Dades sense contrastar vs dades conegudes

“Quant als clubs mitjans”, prossegueix, “els sous estan per damunt de la remuneració actual del president, sobre 400.000 euros”. Sobre aquesta xifra, al marge del ‘clarivident’ “en la Lliga sí que es coneixen”, no s’aporta dada o cap font.

En aquest punt, és pertinent apuntar la informació aportada per la Cadena COPE València sobre aquest tema, assenyalant les xifres que l’emissora ha sigut capaç d’obtenir: Éibar (150.000 € / any), Espanyol (200.000 € / any), Osasuna (450.000 € / any en cas de permanència en Primera), Huesca (130.000 € / any, dades de la 18/19) i Betis (242.000 € / any).

La mitjana d’aquestes dades obtingudes és de 234.000 € / any, xifra molt més concorde als 229.000 € / any que venia percebent Catalán que als 500.000 € / any que, com a mínim, s’embutxacarà ara.

Evitar una oferta d’un club superior, suposat objectiu

“No interessa contemplar els clubs amb pressupostos més baixos”, afig l’‘informe’, “per entendre que aqueix no és l’objectiu d’aquest informe, sinó que és valorar que el president puga tenir una millor oferta, per tant, d’un club de categoria superior”.

L’argument, curiosament, és idèntic a l’empleat pels afins al Sr. Tebas (entre els quals es troba el mateix Quico Catalán) per a justificar que l’actual president de la Lliga -que va accedir al càrrec criticant el salari del seu predecessor, José Luis Astiazarán, inferior als 400.000 €- haja disparat el seu salari fins als 1,2 milions d’euros més primes, tal com indica el propi Informe Catalán, que afig que la prima, de 0’25 milions, és “quasi impossible de fallar” (sic).

Els estàndards de mercat d’empreses comparables

En la modificació de l’article 15 dels Estatuts Socials del Llevant UE, promoguda amb la finalitat de ‘adequar’ el salari del president i aprovada en la passada Junta General d’Accionistes, s’especifica que “la remuneració dels consellers amb facultats executives deurà en tot cas guardar una proporció raonable amb la importància de la societat, la situació econòmica que tinguera a cada moment i els estàndards de mercat d’empreses comparables”.

En aquest punt, és especialment lamentable l’aportació de l’‘informe’ quant als estàndards de mercat d’empreses comparables. No en va, al marge de l’afirmació, de dubtosa procedència i sense possibilitat de cap corroboració, que “en els clubs mitjans els sous estan sobre els 400.000 euros”, no s’aporta NI UNA SOLA XIFRA del que guanya avui dia un executiu de CAP CLUB actual de Primera Divisió. Ni de l’últim lustre. Ni una.

De fet, en les citades 2 pàgines i mitja, únicament es parla del salari de Tebas (òbviament, pertanyent a una empresa no comparable), i dels sous d’Augusto César Lendoiro, president del Real Club Esportiu de la Corunya entre 1988 i 2014, i Paco Roig, màxim mandatari del València Club de Futbol entre 1994 i 1997, referències de fa dècades i que, òbviament, no poden ser considerades com a cap estàndard d’“empreses comparables”.

I fins ací els arguments de l’‘informe’ per a justificar la decisió de multiplicar el sou de Catalán. És més, per no aparèixer en l’‘informe’, ni tan sols apareixen les dades argumentades pel directiu del Llevant Luis Calero en el Patronat de la Fundació Llevant UE Cent Anys del 5 de desembre de 2019, en defensa del citat augment, referents a la Segona Divisió espanyola, mentre que, els referents a la Primera Divisió, han sigut rebaixats. No és el mateix ‘informe’?, ha sigut aquest modificat?, per què motiu?

Una intrahistoria més que sospitosa

I és que el famós ‘informe’ té una intrahistoria molt allunyada de la transparència de la qual presumeix (només de paraula, perquè els fets són d’una opacitat contundent) el Llevant UE.

Per a començar, tal com ja va denunciar públicament el FROG després del Patronat del 5 de desembre, els patrons, és a dir, els dirigents del teòricament independent propietari de la majoria accionarial del Llevant UE SAE, van aprovar la multiplicació del salari de Catalán sense que els fóra ni tan sols permès llegir el suposat ‘informe’.

“No estic autoritzat a mostrar-ho”, va respondre el Sr. Calero a la petició del FROG, prèvia a la votació que decidiria l’acceptació de l’augment. Tan increïble com cert. Excepte el FROG, per cert, ni un dels patrons restants va posar cap objecció a aprovar el nou salari sense tenir accés al suposat ‘informe’.

Amb l’aprovació del nou salari ja decidida per l’ok del màxim accionista, en la Junta General d’Accionistes del passat 16 de desembre, el directiu Braulio Pastor, principal impulsor del famós ‘informe’, va realitzar una defensa de la multiplicació salarial amb una intervenció panegírica sobre les bondats del president Catalán, amic personal de Pastor, obviant les seues múltiples promeses incomplides durant el mateix 2019 (la seua múltiples vegades anunciada decisió d’abandonar el càrrec, la coberta de l’estadi, l’inici de les obres de la Ciutat Esportiva de Natzaret, etc.) i sense mostrar una vegada més el suposat ‘informe’ que, segons va afirmar estaria “a la disposició de qualsevol accionista que el sol·licitara”.

Després de contestar-li l’evident en la Junta al Sr. Pastor -és a dir, que els informes s’ofereixen abans de les votacions, no després- vam procedir a sol·licitar, l’endemà a la celebració de la Junta General -en concret, el 17 de desembre, a les 19.18 hores-, que ens fóra facilitat el famós ‘informe’.

Més de dos mesos d’espera…

Per a la nostra sorpresa (o potser no tanta…), el document sol·licitat no solament no arribava, sinó que ni tan sols hi havia resposta. Han hagut de passar més de dos mesos, i ser necessari insistir en la petició en qualitat de patrons de la Fundació, perquè, el passat 19 de febrer, rebérem resposta al nostre correu electrònic del secretari del Consell, Jorge Lucas, assenyalant que el document estava a la nostra disposició en les oficines del club. Dos mesos per a una línia de resposta (o per a ‘donar-li forma’ al document, qui sap?).

Dilluns passat, acompanyat en tot moment per personal del club, vaig tenir accés a l’‘informe’ citat, del qual, en una mostra més de la ‘transparència’ existent, no es permet prendre cap fotografia. El resultat de la lectura del mateix no va poder ser més decebedora i clarificadora.

“L’informe de Braulio”

En resum, que la multiplicació del salari de Quico Catalán ha sigut aprovada sobre la base d’un ‘informe’ (el “informe de Braulio” en l’argot intern del club, encara que oficialment estiga signat pels despatxos Ruiz-Huerta i Crespo i GRA Assessors, Advocats i Auditors) negat als qui havien de prendre la decisió i, com a mínim, modificat i amagat durant els mesos posteriors a l’aprovació de l’augment.

Amb tot, el greu no és que Catalán cobre 66.000, 229.000 o més de mig milió d’euros, el preocupant és que, al marge del FROG, cap patró de la Fundació Llevant UE Cent Anys -recordem, amb responsabilitat sobre la gestió del club- haja alçat la veu sobre aquest tipus de conductes, que òbviament, no deixen en bon lloc a l’estructura de poder regnant en el Llevant UE.

Carlos Ayats (President del FROG – Asociació d’Accionistes del Llevant UE SAE)

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE, que va representar anit als 390 accionistes del Llevant UE que li van delegar el seu vot en la Junta General d’Accionistes del Llevant UE, va manifestar obertament la seua disconformitat amb el moment, la justificació i les quantitats de l’augment de salari de Quico Catalán, que passarà de cobrar 229.000 euros a l’any a assegurar-se un mínim de mig milió d’euros anuals per cada permanència del primer equip masculí en Primera Divisió.

Després d’un panegíric de 27 minuts lloant les bondats del president per part del directiu Braulio Pastor, el FROG va prendre la paraula per a qüestionar els arguments oferits. Tomás Pérez va acusar la directiva de ser “ultraconservadors amb els objectius plantejats”.

Complements salarials disfressats d’objectius

“Amb el 12è límit salarial del campionat”, va afirmar Tomás Pérez, “la permanència és una obligació. No és raonable premiar-la amb 100.000 euros. Quant a la prima de 50.000 euros més per un EBITDA superior al 7%, tenint en compte que el director financer assegura que serà de dos dígits en els pròxims anys, s’està premiant per una cosa ja aconseguida. Són objectius excessivament conservadors, que perfectament poden confondre’s amb complements salarials assegurats”.

Un informe ocult… realitzat per consultores externes o els propis directius?

Posteriorment, Carlos Ayats, president del FROG, va criticar les formes i la nul·la transparència de la directiva granota en aquest tema. “Per a començar, ací no es decideix res”, va assenyalar Ayats, “perquè l’augment de sou ja està aprovat des del dia 5 pel Patronat de la Fundació, posseïdor de la majoria accionarial del club”.

“A més”, va prosseguir, “aquesta aprovació es va dur a terme malgrat la negativa de la directiva a mostrar l’informe en el qual es basava aquesta decisió als propis patrons. Aquest informe, segons va dir Luis Calero en aquella reunió, havia sigut realitzat, i cite textualment, per diversos consellers. Avui (per anit), se’ns diu que ha sigut dut a terme per consultores externes i independents”.

Ayats recorda que el club ha ingressat, aquesta dècada, més de 250 milions d’euros en drets de TV

Així mateix, Ayats va retraure a Pastor que, en la seua exposició, obviara “els més de 250 milions d’euros que ha percebut el club, aquesta dècada, en concepte de drets de TV. Des de la seua arribada, Quico Catalán ha reduït el deute en 50 milions, que és el mateix que el Llevant cobrarà, només enguany, per aqueix concepte”.

D’altra banda, el president del FROG va lamentar la comparació del sou del president del Llevant amb el de la Lliga, Javier Tebas, així com que el Consell s’haja dirigit al mateix Tebas “amic personal de Quico, per a preguntar-li quant havien de pagar-li”.

“Tot, damunt, l’any de les promeses incomplides de la coberta de l’estadi i l’inici de les obres de la nova ciutat esportiva de Natzaret, entre moltes altres. Per tot això, aquest augment està completament fora de lloc i molt mal justificat”.

Promourà una votació sobre els patrocinis de cases d’apostes

En paraules del seu president, el FROG va advertir, a més, de la “incoherència de lluitar contra la ludopatia a l’escola i portar el logo de BetWay en el pit”, i va anunciar la intenció del FROG de cercar els suports necessaris per a sotmetre a votació, entre els accionistes, si ha de trencar-se qualsevol vincle econòmic amb les cases d’apostes.

Juntament amb el tema de les apostes, Ayats li va recordar al Consell que porten anys sol·licitant “la prohibició de fumar en l’estadi del Club dels Xiquets”, cosa a la qual el president del club, Quico Catalán, es va comprometre a dur a terme de cara a la pròxima temporada.

Les disculpes de Catalán

Finalment, cal destacar que, després de la sol·licitud realitzada i argumentada pel FROG la setmana passada, el Consell va acceptar votar per separat la modificació dels estatuts i el nou sou de Català, qui va demanar “disculpes” per no haver dut a terme en el temps anunciat l’obra de la coberta, si bé va dir “no considerar-ho una promesa incomplida”.

Referent a això, Ayats li va respondre agraint-li les seues disculpes, al mateix temps que, en tot cas, li va sol·licitar que, “en el futur, tant vostè com el seu Consell s’abstinguen de comprometre’s al que no saben si podran complir”.

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE, vol sol·licitar a la Junta Directiva del Llevant UD SAE que, en la pròxima Junta General d’Accionistes, que tindrà lloc el dilluns 16 de desembre, es duguen a terme dues votacions diferents per a les dues decisions diferents aglutinades el punt 3 d’aquesta.

L’ordre del dia inclou en un únic punt, el tercer, tant la modificació de l’article 15 dels Estatuts Socials de l’entitat, com la fixació de la retribució dels consellers executius de la societat, és a dir, fet i fet, l’augment de sou del president Quico Catalán.

Tots dos conceptes no han de votar-se junts, atès que no tenen res que veure. La modificació de l’article 15 ha de realitzar-se per imperatiu legal. De fet, està pendent des de la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de Societats de Capital per a la millora del govern corporatiu, i és més urgent encara arran de la interpretació del Tribunal Suprem de la mateixa el 26 de febrer de 2018.

No escau, per tant, l’argument esgrimit pel Consell que aquesta modificació es realitza “per exprés desig del Sr. President”. No. Aquesta modificació ha de fer-se perquè la llei obliga a això, i no és conseqüència de cap desig, ho tinga o no, del president.

Òbviament, el vot, en aquest sentit, si no es vol incomplir la llei, ha de ser favorable.

No obstant, això no deuria, si es vol procedir amb ètica i honestedat, arrossegar el vot favorable a un augment de sou que ha de ser prou argumentat i justificat davant els accionistes. I després, lògicament per separat, procedir a votar-ho.

Confiant que el Consell d’Administració procedisca, lògicament, a separar totes dues votacions, fem arribar el present comunicat al seu secretari, Jorge Lucas.

2019: L’ANY DE LES PROMESES INCOMPLIDES… I 6È AUGMENT DE SOU DEL PRESIDENT

Bon dia a tots,

Com alguns ja sabeu, divendres passat, l’actual directiva del Llevant UE va convocar la Junta General d’Accionistes, lloc en el qual ha de donar les explicacions oportunes sobre la gestió duta a terme aquests últims dotze mesos i en el qual s’adoptaran les decisions que continuaran marcant el futur del nostre club.

Com tristament era d’esperar, la promesa realitzada públicament al desembre de 2016 per l’actual president, Quico Catalán – “Vull que en 3 anys les accions de la Fundació estiguen en mans dels abonats”-, no s’ha complit, i el que llavors va servir per a intentar justificar i relativitzar els moviments dirigits a controlar absolutament la majoria accionarial del club sense posar un euro, avui queda evidenciat com una nova (una altra més) falta de paraula d’un president que ha normalitzat l’incompliment de la mateixa sense cap rubor.

Fa 3 anys, en la Fundació, a penes es parlava amb la boca xicoteta de mantenir la majoria accionarial del club en aquesta, i fins i tot Catalán afirmava el seu desig, com a màxim, de conservar “un xicotet paquet de control” que no tenia “per què superar el 50%”, podia ser “d’un 20%, 30%…”.

Avui, ja ningú, al marge del FROG, qüestiona dins de la Fundació una realitat que contravé l’objectiu principal del naixement d’aquesta, que era ser una mera eina de transmissió dels títols als llevantinistes, no el regalar a un reduït grup de persones el control absolut del club degà del futbol valencià.

Però els fets són els que són, i ara mateix, els actuals gestors de Fundació i club han aparcat els motius que van donar origen a l’actual estructura i l’han consolidada com a inamovible, oblidant la voluntat democratitzadora que va definir d’eixida l’operació, i limitant de manera perillosament greu la transparència, la necessària vigilància, la crítica i l’observació de la gestió real del Llevant UE.

Tot això esdevé en una realitat més preocupant quan s’analitza en profunditat el present 2019, any, no ho oblidem, en el qual Catalán ha faltat a la seua paraula, donada públicament fins a la sacietat, de no aferrar-se públicament al càrrec.

Per a desviar l’atenció d’això, la directiva ens va obsequiar, en la passada Junta General, amb la filtració interessada a un mitjà de comunicació afí, a penes dues hores abans de l’inici d’aquesta, d’un vídeo del que, suposadament avui, anava a ser ja el nou Ciutat de València. Com bé sabeu tots, res més lluny de la realitat. Del famós nou estadi que el llevantinisme havia d’estar gaudint des del passat 9 de setembre, a penes han començat les obres. I de l’esperada coberta, avui dia, res de res.

El mateix succeeix amb les obres de la futura Ciutat Esportiva de Natzaret, la promesa inicial sobre la qual era començar a l’abril de l’any que acaba. Després, al desembre. Avui, qui sap. L’argument, que el retard respon a temes aliens al Llevant UE. Altra mitja veritat, atès que, com bé sap la directiva, el projecte presentat no ha sigut aprovat per necessitar modificacions que han d’escometre’s, més enllà de l’ok definitiu al Pla Parcial d’actuació sobre la zona.

Malgrat tot l’anterior, motius àmpliament suficients com per a estar bé lluny de traure pit, l’actual directiva acaba d’aprovar el sisè augment de sou del seu president, que ja ha multiplicat per 4 el salari de més de 60.000 euros anuals amb el qual va començar fa una dècada.

L’absència del (també públicament promès fa anys) salt de qualitat de l’equip, la recuperació d’un amic personal del president per a liderar la direcció esportiva (sense un sol èxit des que abandonara el Llevant UE per haver-hi, en paraules de Catalán, “deixat de ser Manolo Salvador”) i els dubtes sobre la idoneïtat d’una gestió econòmica que ha portat al límit salarial al club (impossibilitant pagar aquesta temporada les millores dels nous contractes d’Aitor Fernández i Paco López, i obligant a vendre jugadors abans del pròxim 30 de juny per un valor de 17,67 milions d’euros) són altres temes que conviden, com a mínim, a la major de les cauteles.

Per això, perquè és fonamental que els llevantinistes continuem atents i fent les preguntes, et demanem que delegues les teues accions en el FROG (és molt senzill, pots fer-ho en dos simples passos). Com saps, es tracta d’una delegació puntual, només per a votar units en la pròxima Junta (les accions continuen sent teues i mantens els teus drets, com el descompte en la passada). No és un tema menor, encara que tingues una o dues accions. El teu suport, no l’oblides, és el que ens dóna veu, el que permet la supervivència d’opinions independents.

A tots els que any rere any confieu en nosaltres, moltes gràcies. Intentarem, de cor, estar a l’altura. Una abraçada forta.

Carlos Ayats

Estimad@s asociad@s,

Buenas tardes a tod@s. Como es posible que ya conozcáis por las informaciones aparecidas en algunos medios de comunicación, en los próximos días, la Fundación Levante UD Cent Anys, de la que el FROG forma parte como uno de sus 23 patronos, va a proceder a poner a la venta 17.877 acciones del Levante UD SAD al precio de 135€ cada una.

Dichos títulos son los ya despignorados en 2013 que restaban por vender en el momento de la paralización de la venta (de cuestionable legalidad, como ya ha manifestado el FROG tanto a través de sus canales habituales como en las juntas generales de accionistas precedentes) acaecida con motivo de la oferta de adquisición del ex presidente José Luis López en noviembre de 2016.

Como figura en nuestros principios fundacionales, una de nuestras aspiraciones innegociables es la democratización real del club, motivo por el que, pese a considerar evidentemente insuficiente dicha puesta en venta, que mantiene en manos de una Fundación creada, recordemos, como mero elemento transitorio, más de un 54% del accionariado del club (es decir, el control del mismo, de facto), no podemos dejar de valorar dicha reapertura del proceso de venta como un paso adelante.

Como patronos y miembros de la Ejecutiva de la Fundación, desde el FROG hemos trabajado intensamente durante estos años en favor de dicha reanudación, constantemente retardada por motivos que, en muchos casos, no hemos compartido.

Tal y como ya hemos expresado en diversas ocasiones con anterioridad, pensamos que la Fundación ha dejado pasar la ocasión, dos veranos consecutivos, de aprovechar la gratuidad por asistencia del pase para favorecer la venta de acciones, y no podemos dejar de recordarlo, tampoco, en este momento.

En cuanto al precio del título, nuestra posición interna siempre ha sido clara: respetando el lógico margen de responsabilidad jurídica, la venta debía realizarse al menor precio posible, con el fin de posibilitar que cualquier aficionado del Levante UD pueda tener, como mínimo, una acción de su club.

En ese sentido, los informes de valoración de los títulos realizados de manera interna tasaban cada acción entre los 414 y los 622 euros, precio totalmente desorbitado y fuera del alcance del aficionado medio.

Es por ello que insistimos en que el precio de venta jamás podía alcanzar dichas cantidades. Teniendo en cuenta que la última valoración contable de los títulos es de 240 euros, se solicitó reclamar al Protectorado de Fundaciones –organismo encargado de avalar la legalidad de la operación- una venta por un precio sensiblemente inferior, teniendo en cuenta que el éxito de la misma supondría la cancelación de los más de dos millones aún pendientes de pago del préstamo a través del cual la Fundación se hizo, inicialmente, con el 74,71% de los títulos del Levante UD SAD.

Inicialmente, se valoró la opción de rebajar el precio hasta los 180€ por título, pero tanto al FROG como al resto de patronos de la Ejecutiva de la Fundación nos seguía pareciendo demasiado elevado para el bolsillo medio, por más que ello ya supusiese un 25% de rebaja con respecto a un valor contable que, en breve, ya será además sensiblemente superior a los 240€ actuales.

Es por ello que, finalmente, desde el FROG queremos agradecer al Protectorado su comprensión y su aprobación de la venta de los títulos a 135€.

Así mismo, desde el FROG hemos velado para que exista un derecho de adquisición preferencial para los accionistas actuales, que queremos sean los primeros en beneficiarse de esta reapertura de la venta a un precio inferior al actual de los títulos.

Además, con el fin de que la compra de acciones se rentabilice, en la mayoría de casos, en la adquisición de los abonos de las próximas 5 temporadas, el FROG ha solicitado al Levante UD, con la aprobación de la Comisión Ejecutiva de la Fundación, el aumento del descuento a accionistas en los pases, como mínimo, de 50€ a 60€.

Dicha solicitud ha sido inicialmente bien acogida por los miembros del Consejo de Administración actual, que no obstante deben ratificarlo en las próximas horas.

Deseando que el nuevo proceso de venta sea un éxito, y poniéndonos a vuestra entera disposición para cualquier duda al respecto del mismo que podáis tener, quedamos pendientes de las inminentes noticias al respecto del inicio del proceso, del cual, obviamente, os iremos informando puntualmente.

Recibid un saludo cordial,

Carlos Ayats

Presidente del FROG – Asociación de Accionistas del Levante UD SAD

El Llevant UE SAE creix dia a dia. Cada any, afortunadament, presenta un major pressupost i compta amb un major nombre d’empleats però, realment augmenta la professionalitat de la gestió en tots els seus àmbits?

Per segon any consecutiu, l’evident manca d’informació actualitzada en valencià en els canals oficials es va resoldre en la Junta General d’Accionistes amb un pobre (i més que discutible en una entitat amb més de 60 milions d’euros de pressupost) “no arribem a tot”… És una de tantes promeses que mai arriben (democratització del club, venda d’accions, etc…)

A més a més, ahir, va haver de ser un mitjà de comunicació qui alertà al club d’una alineació indeguda que, en condicions normals, haguera classificat directament al Llevant UE a quarts de final de Copa… Però ningú, en un club en el top 10 nacional pel que fa a nombre d’empleats, va caure en aquest detall a temps. En quin lloc queda el Llevant UE?, es tracta d’un nou ‘error puntual’ o de l’enèsima mostra que les coses poden fer-se molt millor?

Des del FROG, com a Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE, hem manifestat des dels nostres principis fundacionals que “l’honradesa, la professionalitat i l’ètica són principis innegociables”, i aquest és un nou cas de falta de professionalitat.

Assabentats per sorpresa, una vesprada a corre cuita s’ha demostrat insuficient per a resoldre una situació enquistada a causa de la matusseria del propi Llevant.
Al marge dels resultats tant de bo favorables de recórrer a instàncies superiors, queda exigir al club una major professionalització en totes les seues àrees, així com decisions allunyades de la cerca del cap de turc fàcil.

Es tracta d’un problema estructural que no s’ha de resoldre amb pegats. Representar al Llevant UE significa estar a l’altura, i en aquesta ocasió, han deixat el nom del nostre club en mal lloc. Esperem que siga l’última. En les seues mans està.

El FROG – Assemblea d’Accionistes del Llevant UE SAE, va manifestar ahir en la Junta General d’Accionistes la seua preocupació per la decisió de l’actual consell d’administració d’escometre dos grans projectes d’enorme impacte econòmic, alhora, en els pròxims mesos, i va fer una crida a no abandonar la prudència en la despesa que ha permès un creixement sostingut del club en els últims anys.

Tal com va reconèixer el president del club, Quico Catalán, tots dos projectes suposaran una despesa, com a mínim, de 40 milions d’euros, per als quals el club té previst sol·licitar finançament. Endeutar-se amb un mínim de 40 milions d’euros, amb encara més de 17 pendents de pagament del concurs de creditors i 8’4 de deute amb l’actual plantilla, suposa situar el deute en xifres similars a les de fa una dècada, quan la quitació del concurs de creditors la va deixar en 62 milions d’euros.

Òbviament, en l’actualitat, l’estructura del club està molt més assentada i, almenys en teoria, la remodelació de l’estadi ha de generar nous ingressos, però tenim bé a prop en aquesta ciutat l’exemple del perill que comporta voler córrer massa.

Així mateix, el FROG va fer constar els seus dubtes sobre la procedència d’utilitzar la Junta General i els recursos del club per a promocionar a la candidatura única que ahir se sotmetia a la reelecció, projectant els vídeos sobre dues infraestructures que suposen un somni per al llevantinisme just abans de la votació de la nova directiva.

Tal com va decidir la majoria dels seus associats, el FROG –que anit va representar a 342 accionistes del Llevant UE, més de la meitat dels presents i/o degudament representats en la Junta (650, segons va informar finalment el consell després de ser qüestionat per això)- va votar en contra de la nova directiva pel seu caràcter continuista i aliè a la sensibilitat de bona part de l’accionariat granota. Així mateix, el FROG es va abstindre en els punts referents als comptes anuals 17/18, el pressupost 18/19 i la reelecció de l’actual auditor.

Posteriorment, el FROG va procedir a traslladar les qüestions que els seus associats van demanar transmetre al consell, obtenint les següents respostes.

1.- Falta de sensibilitat amb el valencià: El president, que es va disculpar per no tindre la soltesa suficient com per a respondre en valencià, va reconèixer un any més que es tracta d’un aspecte a millorar per part del club.

2.- Hi haurà iniciatives per a fomentar la venda d’accions una vegada es pose aquesta en marxa en 2019?: El president va afirmar esperar “una resposta massiva” de l’afició quan els títols isquen a la venda a 135€, i va assenyalar que el club “posarà en marxa iniciatives que l’afavorisquen”, si bé no va concretar quines seran les mateixes.

3.- Serà el pròxim l’últim any de abonament gratis per als socis que acudisquen a tots els partits de l’anterior?: El president va dir que és alguna cosa que encara no està decidida.

4.- S’està content amb l’actual direcció esportiva?, es renovarà Tito?: El president va indicar que és un tema que s’ha de tractar una vegada reelegit l’actual consell.

5.- Es planteja el club mesures socials com donar l’abonament gratuït als aturats de llarga durada com fa el Vila-real?: El president va assenyalar que “complicat”, atès que fa anys es van dur a terme polítiques similars i “vam tindre alguns problemes”.

6.- Podria crear-se un aparcament per a bicis a l’interior del nou estadi o als voltants d’acord amb l’Ajuntament?: El president veu difícil que puga ser dins del mateix per qüestions d’espai i més factible que es puga parlar amb l’Ajuntament per a crear-ho als voltants del Ciutat.

7.- Com va acabar l’eixida de Hacen al Valladolid?: El president va reconèixer que es van iniciar mesures legals tant contra el jugador, per incompliment de contracte, com contra el Reial Valladolid, però que finalment es va optar per arribar a un acord pel qual el Llevant percebria els 250.000 primers euros d’una futura venda i mantindria un percentatge dels drets del jugador.

8.- Quina serà la posició del Llevant UE si l’LFP decideix que ha de jugar algun partit de Lliga fora d’Espanya?, es consultarà amb els socis i/o accionistes aquesta decisió?: El president es va mostrar favorable al fet que el Llevant UE jugue fóra d’Espanya, basant la seua argumentació en l’impacte mediàtic de fer-ho. Així mateix, no va negar la possibilitat de poder consultar amb socis i/o accionistes aquesta decisió.

9.- S’ha dut a terme algun acostament amb el nou president de la RFEF, Luis Rubiales, donat el seu afecte pel Llevant, de cara al reconeixement oficial de la Copa de la República?: El president va reconèixer que, fins al moment, no.

10.- Quan prohibirà l’autodenominat Club dels Xiquets fumar en l’estadi?: El president va reconèixer que és un tema que s’ha tractat en alguna ocasió de manera interna, però que encara no s’ha decidit fer un pas “possiblement necessari”.

Finalment, assenyalar que, a l’inici de la Junta General, el FROG va traslladar al consell d’administració, i especialment, a Quico Catalán, el seu desig d’una ràpida recuperació del directiu granota Pedro Catalán, pare de l’actual president.

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE representarà més de 200 accionistes del Llevant UE SAE en la pròxima Junta General, que tindrà lloc el dijous 20 de desembre.

Per a nosaltres, és un honor i, alhora, una enorme responsabilitat el gaudir de la vostra confiança per a continuar treballant per un Llevant millor, més transparent a tots els nivells (sobretot, econòmic i institucional) i molt més democràtic del que en l’actualitat és, donada la més que legítimament qüestionable situació de control de la societat per part d’una fundació nascuda com un element merament transitori i que perviu en el temps mantenint la majoria accionarial del club contra natura i amb uns vincles d’evident risc amb l’actual consell d’administració d’aquest.

Aquest dilluns, enviarem a tots els associats, via mail, la plataforma online perquè puguen decidir, amb els seus vots, els que seran els nostres en cadascun dels punts del pròxim dijous. L’opinió de cada associat tindrà el mateix pes, amb independència del seu nombre de títols, seguint el nostre principi d’una persona, un vot.

Per a tots aquells que vulgueu delegar les vostres accions en el FROG de cara a aquest 20D i encara no ho hàgeu fet, el FROG estarà present demà diumenge, abans del Llevant UE- FC Barcelona, en la seu d’Amics Granotes (c/ Calatayud 22, darrere de l’Església i el Bar Avinguda), de 18.30 a 20.30 h. Recordeu que també podeu enviar les vostres delegacions online fins al mateix dijous.

Qualsevol dubte o comentari que ens vulgueu fer arribar, tant sobre el FROG com quant a qüestions, idees o opinions que considereu necessari transmetre el dijous en la Junta General, podeu comunicar-nos-ho directament a través de froglevante@gmail.com

Gràcies de nou pel vostre suport. Per un Llevant millor, per un Llevant de tots els llevantinistes.

Carlos Ayats,
President del FROG