17 pàgines. La primera, amb la portada; la segona, amb l’índex; la tercera, amb la introducció; una altra, amb les conclusions, gràfics ocupant pàgines completes… En definitiva, el típic treball del col·legi que s’unfla quan no s’ha fet ni l’ou per a mendigar un aprovat.

Aqueix és el ‘informe’ en el qual, suposadament, s’ha basat el Consell d’Administració per a ‘proposar’ la ja aprovada multiplicació del salari de l’actual president del Llevant UE, Quico Catalán, que enguany, si el primer equip masculí aconsegueix la permanència, s’embutxacarà, com a mínim, mig milió d’euros de sou.

Reconeix, obertament, desconèixer les xifres en què es basa la comparativa

De les 17 pàgines, 12 són una anàlisi de l’evolució econòmica del club entre les temporades 11-12 i 17-18, i a penes 2 i mitja estan destinades a la “valoració de la remuneració del càrrec de president del club”.

En aquestes últimes, poden llegir-se perles com: “Malgrat la Llei de Transparència, no es coneixen els sous directes dels presidents o més alts executius ja que, habitualment, es troben camuflats dins de les ‘despeses de personal no esportiu’ o dins de ‘alta direcció’”.

És a dir, que a més d’acusar la resta de clubs d’amagar aquests salaris, es reconeix, obertament, que es desconeixen les xifres en les quals se suposa, es basa el citat augment. Brillant.

En tot cas, en una extraordinària mostra més de coherència, en un paràgraf posterior, s’afirma que les dades desconegudes “en la Lliga sí que es coneixen”, i s’indica que “els alts directius tenen sous, segons s’ha pogut saber” (?), “però sense confirmació oficial” (sic), “amb un topall d’al voltant de 1,2 milions d’euros en les escales més altes”.

Dades sense contrastar vs dades conegudes

“Quant als clubs mitjans”, prossegueix, “els sous estan per damunt de la remuneració actual del president, sobre 400.000 euros”. Sobre aquesta xifra, al marge del ‘clarivident’ “en la Lliga sí que es coneixen”, no s’aporta dada o cap font.

En aquest punt, és pertinent apuntar la informació aportada per la Cadena COPE València sobre aquest tema, assenyalant les xifres que l’emissora ha sigut capaç d’obtenir: Éibar (150.000 € / any), Espanyol (200.000 € / any), Osasuna (450.000 € / any en cas de permanència en Primera), Huesca (130.000 € / any, dades de la 18/19) i Betis (242.000 € / any).

La mitjana d’aquestes dades obtingudes és de 234.000 € / any, xifra molt més concorde als 229.000 € / any que venia percebent Catalán que als 500.000 € / any que, com a mínim, s’embutxacarà ara.

Evitar una oferta d’un club superior, suposat objectiu

“No interessa contemplar els clubs amb pressupostos més baixos”, afig l’‘informe’, “per entendre que aqueix no és l’objectiu d’aquest informe, sinó que és valorar que el president puga tenir una millor oferta, per tant, d’un club de categoria superior”.

L’argument, curiosament, és idèntic a l’empleat pels afins al Sr. Tebas (entre els quals es troba el mateix Quico Catalán) per a justificar que l’actual president de la Lliga -que va accedir al càrrec criticant el salari del seu predecessor, José Luis Astiazarán, inferior als 400.000 €- haja disparat el seu salari fins als 1,2 milions d’euros més primes, tal com indica el propi Informe Catalán, que afig que la prima, de 0’25 milions, és “quasi impossible de fallar” (sic).

Els estàndards de mercat d’empreses comparables

En la modificació de l’article 15 dels Estatuts Socials del Llevant UE, promoguda amb la finalitat de ‘adequar’ el salari del president i aprovada en la passada Junta General d’Accionistes, s’especifica que “la remuneració dels consellers amb facultats executives deurà en tot cas guardar una proporció raonable amb la importància de la societat, la situació econòmica que tinguera a cada moment i els estàndards de mercat d’empreses comparables”.

En aquest punt, és especialment lamentable l’aportació de l’‘informe’ quant als estàndards de mercat d’empreses comparables. No en va, al marge de l’afirmació, de dubtosa procedència i sense possibilitat de cap corroboració, que “en els clubs mitjans els sous estan sobre els 400.000 euros”, no s’aporta NI UNA SOLA XIFRA del que guanya avui dia un executiu de CAP CLUB actual de Primera Divisió. Ni de l’últim lustre. Ni una.

De fet, en les citades 2 pàgines i mitja, únicament es parla del salari de Tebas (òbviament, pertanyent a una empresa no comparable), i dels sous d’Augusto César Lendoiro, president del Real Club Esportiu de la Corunya entre 1988 i 2014, i Paco Roig, màxim mandatari del València Club de Futbol entre 1994 i 1997, referències de fa dècades i que, òbviament, no poden ser considerades com a cap estàndard d’“empreses comparables”.

I fins ací els arguments de l’‘informe’ per a justificar la decisió de multiplicar el sou de Catalán. És més, per no aparèixer en l’‘informe’, ni tan sols apareixen les dades argumentades pel directiu del Llevant Luis Calero en el Patronat de la Fundació Llevant UE Cent Anys del 5 de desembre de 2019, en defensa del citat augment, referents a la Segona Divisió espanyola, mentre que, els referents a la Primera Divisió, han sigut rebaixats. No és el mateix ‘informe’?, ha sigut aquest modificat?, per què motiu?

Una intrahistoria més que sospitosa

I és que el famós ‘informe’ té una intrahistoria molt allunyada de la transparència de la qual presumeix (només de paraula, perquè els fets són d’una opacitat contundent) el Llevant UE.

Per a començar, tal com ja va denunciar públicament el FROG després del Patronat del 5 de desembre, els patrons, és a dir, els dirigents del teòricament independent propietari de la majoria accionarial del Llevant UE SAE, van aprovar la multiplicació del salari de Catalán sense que els fóra ni tan sols permès llegir el suposat ‘informe’.

“No estic autoritzat a mostrar-ho”, va respondre el Sr. Calero a la petició del FROG, prèvia a la votació que decidiria l’acceptació de l’augment. Tan increïble com cert. Excepte el FROG, per cert, ni un dels patrons restants va posar cap objecció a aprovar el nou salari sense tenir accés al suposat ‘informe’.

Amb l’aprovació del nou salari ja decidida per l’ok del màxim accionista, en la Junta General d’Accionistes del passat 16 de desembre, el directiu Braulio Pastor, principal impulsor del famós ‘informe’, va realitzar una defensa de la multiplicació salarial amb una intervenció panegírica sobre les bondats del president Catalán, amic personal de Pastor, obviant les seues múltiples promeses incomplides durant el mateix 2019 (la seua múltiples vegades anunciada decisió d’abandonar el càrrec, la coberta de l’estadi, l’inici de les obres de la Ciutat Esportiva de Natzaret, etc.) i sense mostrar una vegada més el suposat ‘informe’ que, segons va afirmar estaria “a la disposició de qualsevol accionista que el sol·licitara”.

Després de contestar-li l’evident en la Junta al Sr. Pastor -és a dir, que els informes s’ofereixen abans de les votacions, no després- vam procedir a sol·licitar, l’endemà a la celebració de la Junta General -en concret, el 17 de desembre, a les 19.18 hores-, que ens fóra facilitat el famós ‘informe’.

Més de dos mesos d’espera…

Per a la nostra sorpresa (o potser no tanta…), el document sol·licitat no solament no arribava, sinó que ni tan sols hi havia resposta. Han hagut de passar més de dos mesos, i ser necessari insistir en la petició en qualitat de patrons de la Fundació, perquè, el passat 19 de febrer, rebérem resposta al nostre correu electrònic del secretari del Consell, Jorge Lucas, assenyalant que el document estava a la nostra disposició en les oficines del club. Dos mesos per a una línia de resposta (o per a ‘donar-li forma’ al document, qui sap?).

Dilluns passat, acompanyat en tot moment per personal del club, vaig tenir accés a l’‘informe’ citat, del qual, en una mostra més de la ‘transparència’ existent, no es permet prendre cap fotografia. El resultat de la lectura del mateix no va poder ser més decebedora i clarificadora.

“L’informe de Braulio”

En resum, que la multiplicació del salari de Quico Catalán ha sigut aprovada sobre la base d’un ‘informe’ (el “informe de Braulio” en l’argot intern del club, encara que oficialment estiga signat pels despatxos Ruiz-Huerta i Crespo i GRA Assessors, Advocats i Auditors) negat als qui havien de prendre la decisió i, com a mínim, modificat i amagat durant els mesos posteriors a l’aprovació de l’augment.

Amb tot, el greu no és que Catalán cobre 66.000, 229.000 o més de mig milió d’euros, el preocupant és que, al marge del FROG, cap patró de la Fundació Llevant UE Cent Anys -recordem, amb responsabilitat sobre la gestió del club- haja alçat la veu sobre aquest tipus de conductes, que òbviament, no deixen en bon lloc a l’estructura de poder regnant en el Llevant UE.

Carlos Ayats (President del FROG – Asociació d’Accionistes del Llevant UE SAE)