LST i FROG, a la recerca de possibles solucions a l’actual crisi del Llevant UE

Amb motiu de la preocupant situació que travessa el Llevant UE després del doble descens esdevingut la setmana passada i l’actual deriva econòmica de l’entitat, la plataforma Levante Somos Todos (LST) i el FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE hem mantingut una extensa reunió de treball durant la tard-nit d’avui.

En ella, hem dut a terme una profunda anàlisi de la realitat actual del club i la gestió dels seus actuals administradors, així com iniciat la cerca de possibles solucions que puguen permetre millorar el present i futur del Llevant UE en tots els àmbits.

Trobats nombrosos punts en comú, totes dues associacions hem acordat iniciar un procés de col·laboració que permeta promoure les, al nostre entendre, evidentment necessàries iniciatives de canvi que urgeix dur a terme en el club que ens uneix a tots.

No és seriós, ni responsable

Ahir, consumat el descens del filial masculí, al qual cal sumar el descens del primer equip masculí, una de les pitjors campanyes de la història del primer equip femení, la grisa temporada de la secció de futbol sala i la preocupant situació econòmica de l’entitat, des del FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE sol·licitarem al president de la Fundació, Vicente Furió, la convocatòria d’una reunió urgent del Patronat per a valorar la gestió de l’actual Consell d’Administració i la pertinència de la seua continuïtat.

La seua resposta, decebedora, és que després de consultar a alguns patrons (no té necessitat de fer-ho, ja que té com a president potestat per a convocar-la en virtut de l’article 17.2 dels Estatuts), aquesta reunió no se celebrarà, mantenint per tant els terminis previstos, que no són uns altres que els inicialment subjectes als temps que puga marcar el president del club, Quico Catalán.

Des del FROG, entenem que no és seriós, ni responsable, que una temporada amb desastres de tal magnitud no requerisca, ni tan sols, una reunió urgent d’anàlisi de la gestió per part del màxim accionista del Llevant UE SAE, que no és un altre que la Fundació de la CV Llevant UE Cent Anys.

Aquesta inacció, que al nostre entendre suposa un greu desistiment de funcions, no fa sinó avalar la urgent necessitat que la Fundació deixe de controlar la majoria accionarial de la SAE, més encara quan avui mateix ha abonat l’últim termini del préstec sol·licitat a l’IVF per a la compra de les accions de Pedro Villarroel en 2009 i, per tant, ja no existeix cap obligació en aqueix sentit.

La Fundació, creada inicialment com a mer element transicional per a traslladar les accions al llevantinisme, manca de cap legitimitat per a eternitzar-se com a posseïdor de la majoria accioniarial del Llevant UE, i molt menys, per a funcionar com un òrgan dependent dels temps marcats per un Consell d’Administració la labor de la qual, per responsabilitat, té l’obligació de fiscalitzar.

Carlos Ayats Pérez
Presidente del FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE

El FROG sol·licita al president de la Fundació la convocatòria d’un patronat urgent per a valorar la continuïtat de l’actual Consell d’Administració del Llevant UE

El FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE, ha sol·licitat fa uns minuts al President de la Fundació de la CV Llevant UD Cent Anys, Vicente Furió, la convocatòria d’una reunió urgent del Patronat de la Fundació per a, en la seua qualitat de representant del màxim accionista del Llevant UE SAE, valorar la continuïtat de l’actual Consell d’Administració.

Adjuntem la comunicació transmesa:

“A l’atenció del Sr. President,

Una vegada consumats tant el descens del primer equip masculí del Llevant UE a la 2a Divisió com el descens del filial masculí a la 5a divisió nacional (3a RFEF), davant la preocupació per les conseqüències econòmiques, socials i esportives derivades de tals successos, i tenint en compte, així mateix, els seriosos dubtes existents sobre la correcta gestió del club durant els últims exercicis, i especialment durant aquesta última temporada, des del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE, sol·licitem al president de la Fundació de la CV Llevant UE Cent Anys, Sr. Vicente Furió, la convocatòria urgent del Patronat de la Fundació per a valorar la continuïtat o no, en les seues funcions, de l’actual Consell d’Administració del Llevant UE i, si escau, posteriorment, la sol·licitud de convocatòria de la Junta General Extraordinària d’Accionistes corresponent.

Atentament,
Carlos Ayats Pérez
President del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE”

Convocatòria Assemblea General Ordinària i Extraordinària

Benvolguts associats,

L’Associació “FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE” convoca a tots els seus associats per a la celebració de la propera Assemblea General Extraordinària, que tindrà lloc el divendres 27 de maig de 2022 a les 17:00 hores en primera convocatòria, i a les 17:30 hores en segona convocatòria, en el domicili de la Asociació, amb el següent

ORDRE DEL DIA

En Assemblea General Ordinària

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

2. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria anual de *gestió.

3. Examen i aprovació, si escau, dels comptes anuals.

4. Examen i aprovació, si escau, dels pròxims pressupostos.

En Assemblea General Extraordinària

1. Reforma d’estatuts (addició article 14 bis).

2. Nomenament, cessament i/o renovació dels càrrecs de la Junta Directiva.

3. Precs i preguntes.

Sense un altre particular i amb el desig de poder comptar amb la vostra presència en l’Assemblea, rebeu una cordial salutació.

Junta Directiva de FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE

El FROG sol•licita formalment l’inici del procés de renovació dels estatuts de la Fundació i demana promoure la reforma dels estatuts del Llevant UE SAE

El FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE ha sol·licitat, de manera oficial -el passat 14 de març al president de la Fundació, Vicente Furió, i ahir dilluns, 21 de març, a la Comissió Executiva de la mateixa- l’inici del procés de renovació dels Estatuts de la Fundació Llevant UE Cent Anys.

Una vegada acceptat pel president i l’Executiva plantejar aquesta possibilitat, seguint els passos establits en els actuals Estatuts (article 16.d), serà el pròxim Patronat de la Fundació, a celebrar abans del pròxim 30 de juny, qui decidisca si escau o no crear una comissió per a tal fi.

El nostre objectiu, com és públic des de fa temps, i portem treballant des de fa mesos, és una modificació d’aquests Estatuts a partir, com hem comunicat oficialment als nostres companys patrons de la Fundació, dels següents dos objectius:

1.- Que la major part possible del llevantinisme se senta representada per la Fundació.

2.- Que, mentre la Fundació tinga en el seu poder un percentatge majoritari o, almenys, significatiu d’accions del Llevant UE SAE (igual o superior al 10% del total del capital social), puga dur a terme una fiscalització de la gestió realitzada pels administradors del club eficaç i completament independent i aliena als interessos d’aquests.

De cara a la citada modificació estatutària, el FROG ha preparat una proposta de nou text que, després de l’acordat ahir en la Comissió Executiva, posarà a la disposició de la resta de patrons amb la justificació concreta de cada alteració del text actual.

Així mateix, també d’acord amb els 4 objectius marcats el mes de gener passat (Els 4 pilars del futur Llevant UE | FROG Levante), el FROG ha demanat oficialment que la Fundació, en la seua actual qualitat d’accionista majoritària del Llevant UE SAE, promoga la reforma, també, dels Estatuts del club, amb dues finalitats principals:

1.- Incloure la limitació de la presència en el consell d’administració de la societat a un màxim de dues legislatures, i de cada legislatura, a un màxim de 6 anys.

2.- Tendir a l’equilibri de poders en l’estructura principal de l’organització, evitant estructures piramidals que aglutinen el mateix, fonamentalment, en una única persona o grup de persones.

Els 4 pilars del futur Llevant UE

Davant la conjuntura actual del Llevant UE, sumit en una greu crisi a tots els nivells de la qual el Consell d’Administració no assumeix cap responsabilitat emparat en el suport cec i acrític d’una Fundació que, avui dia, en el millor dels casos, no representa a un sector important del llevantinisme, el FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE, manifesta públicament la seua intenció d’intensificar el seu treball per a la consecució dels quatre següents objectius, que han de ser, en la nostra opinió, els que sustenten el futur del Llevant UE:

1.- La Fundació ha de deixar de controlar la SAE a través de la tinença de la majoria accionarial. La Fundació Llevant UE Cent Anys va adquirir en el seu moment el 74,71% de les accions del Llevant UE SAE gràcies a un préstec realitzat amb diners públics amb l’objectiu de servir de mera transmisora dels títols, no d’exercir el control de la SAE, circumstància per a la qual manca de legitimitat.

Aquest mes de maig de 2022, la Fundació acabarà de retornar el préstec concedit per l’IVF, per la qual cosa ni tan sols l’excusa de l’estabilitat financera del club escau.

La Fundació té l’obligació moral de complir amb el seu objectiu fundacional i mantenir, com a màxim, un percentatge residual de títols, passant a funcionar única i exclusivament per a les finalitats socials, solidàries i de promoció dels valors del club per a les quals ha demostrat estar àmpliament preparada.

2.- La Fundació ha de funcionar de manera autònoma respecte al Llevant UE SAE. El vincle entre totes dues entitats no ha d’anar més enllà de la lògica relació entre dues institucions afins. Financerament, la Fundació ha de ser autosuficient i disposa de sobrats recursos per a això, començant pel seu paquet accionarial del Llevant UE SAE, que avui dia supera el 62% del total de l’entitat.

Els treballadors del Llevant UE SAE no han d’exercir cap mena de labor ni marcar cap directriu en el funcionament de la Fundació, contràriament a com succeeix en l’actualitat.

3.- Límit màxim de dues legislatures per a president i membres del Consell d’Administració del Llevant UE SAE. L’eternització en el poder, en qualsevol àmbit, genera els vicis de sobres coneguts i que, avui dia, són sens dubte part de l’origen dels actuals problemes del Llevant UE SAE.

És per això que cap president ni conseller del Llevant UE SAE haurà de romandre més de dues legislatures en el càrrec.

Aquesta limitació haurà de figurar en els Estatuts oficials de la SAE.

4.- Consolidació d’una identitat pròpia clarament definida. El Llevant UE SAE no ha de ser un club més en el qual els jugadors, tècnics i altres treballadors exercisquen la seua labor merament professional.

El Llevant UE SAE ha de treballar per a consolidar unes senyals d’identitat pròpies, clarament definides, amb les quals ens identifiquem tant els aficionats com qualsevol empleat del club.

Aquestes senyals d’identitat han d’estar basades en la nostra tradició i valors, i la seua promoció i consolidació han de rebre un tracte prioritari per part de tots els sectors del llevantinisme, començant, òbviament, pels gestors de la SAE.

Un llevantinisme inconformista, viu i actiu

Si alguna cosa ha caracteritzat al llevantinisme, sens dubte, des del seu naixement fins al dia d’avui, és la seua inqüestionable capacitat de supervivència i de lluita davant l’adversitat. La fusió de la postguerra (tan enriquidora a llarg termini com contranatural en aquell moment), el risc evident de caure a Regional a principis dels 70, el doble descens d’inicis dels 80, el concurs de creditors en el qual encara, avui dia, continuem immersos…

Pocs clubs, si és que n’hi ha, han sigut més vegades posats a prova en situacions extremes que el Llevant UE. I sempre hem sobreviscut… i eixit més forts. El vertader Orgull Granota és la nostra resiliència. Contra tot i contra tots.

Per això, l’endormiscament del nostre esperit combatiu durant els últims anys manca de sentit. Els focus de l’elit i la pluja de milions provinents dels drets de televisió (tristament desaprofitada per a la professionalització real del club en una dècada possiblement irrepetible) han encegat la nostra essència inconformista, i això, no ens enganyem, ens costarà car. Molt.

El club, reendeutat d’una manera més que qüestionable, s’acosta novament a un possible descens a Segona que amenaça la nostra viabilitat futura. Amb l’adéu de Villarroel, fa un poc més d’una dècada, només va marxar ell. Els seus fins llavors fidels acòlits -i moltes de les seues formes (encara que, afortunadament, no totes) – no solament han romàs en el club, sinó que ho han fet convertits en amos sense posar ni un, fruit d’una operació polític-institucional forjada en un context caciquil, intervencionista i enemic acèrrim de qualsevol indici de la sempre necessària rendició de comptes.

Això és aixina, és la nostra realitat, i cal assumir-la.

No obstant això, la nostra situació, almenys de moment, no és ni la del 71, ni la del 82, ni la de 2008. Tenim problemes, econòmics, esportius i estructurals, cert, però a diferència de llavors, ens queda marge de sobres per a reaccionar.

Avui, el nostre Llevant UE està accionarialment controlat per una Fundació creada com a mer element transicional i que ha decidit perpetuar-se en el poder disfressant de protecció del llevantinisme el que en realitat són interessos personals. Arrogar-se aquesta condició és tan il·legítim com contrari a la voluntat amb la qual inicialment va ser creada una institució que havia de redistribuir entre el llevantinisme les accions de Villarroel, no quedar-se amb la majoria accionarial per a controlar el club.

Dit això, avui dia som més de 8.000 accionistes. Més de 8.000 granotes que podem unir les nostres forces per a tenir veu i vot en les decisions del club, per a fiscalitzar i demanar explicacions de totes i cadascuna de les actuacions rellevants d’aquest.

No podem continuar permetent que l’amiguisme i la falta de professionalitat campen a pler en el club que estimem. I acabar amb això és tan senzill com recuperar la nostra essència inconformista, l’esperit combatiu que ens ha permès tantes vegades renàixer de les nostres cendres per a tornar a engrandir un sentiment amb més de 112 anys d’història.

Necessitem que el llevantinisme torne a estar viu i actiu.

Et necessitem a tu.

De cara a la próxima Junta General, delega les teues accions en el FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE.

Convocatòria Assemblea General Ordinària i Extraordinària

Benvolguts associats,

L’Associació “FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE” convoca a tots els seus associats per a la celebració de la propera Assemblea General Extraordinària, que tindrà lloc el dimarts 3 de novembre de 2021 a les 19:30 hores en primera convocatòria, i a les 20:00 hores en segona convocatòria, en el domicili de la Asociació, amb el següent

ORDRE DEL DIA

En Assemblea General Ordinària

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.

2. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria anual de *gestió.

3. Examen i aprovació, si escau, dels comptes anuals.

4. Examen i aprovació, si escau, dels pròxims pressupostos.

En Assemblea General Extraordinària

1. Valoració d’accions de l’Associació.

2. Precs i preguntes.

Sense un altre particular i amb el desig de poder comptar amb la vostra presència en l’Assemblea, rebeu una cordial salutació.

Junta Directiva de FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE

130 milions d’euros en préstecs en tot just un any

L’actual president del Llevant UE, Quico Catalán, va subscriure ahir un nou préstec per al Llevant UE d’al voltant de 70 milions d’euros en unes condicions desconegudes no solament per als aficionats, abonats i accionistes del Llevant UE, sinó fins i tot per als propis patrons de la Fundació Llevant UE Cent Anys, recordem, propietària de la majoria accionarial de l’entitat.

Seguint el seu ja habitual modus operandi, diametralment allunyat de qualsevol tipus de transparència i sensibilitat amb la massa social del club que presideix, Catalán a penes va lliscar alguns detalls de l’operació en la roda de premsa del passat dilluns, ni tan sols convocada, per cert, per a informar públicament d’una operació (era la teòrica presentació dels nous fitxatges) que influeix directament en el patrimoni del club durant els pròxims 50 anys.

De boca de Catalán, lloes apart a una operació que, per descomptat, serveix per a salvar el match ball a curt termini generat per una gestió econòmica deficient durant les últimes temporades (i que no cal atribuir, com s’està fent, exclusivament a la pandèmia, que ha afectat a tots els clubs, no solament al nostre), a penes va eixir que l’operació “estaria al voltant dels 70 milions d’euros”, que arribarien “en 4 moments” -dels quals només va nomenar tres: octubre de 2021, juny de 2022 i juny de 2023-, i que el 15% dels diners va destinat “a inscriure jugadors i a reforçar la plantilla”, un altre 15% per a “aquelles operacions financeres a les quals ens hem hagut d’acollir els clubs provocades per la pandèmia”, i el 70% restant, “per a reforçar les estructures dels clubs, i una amplíssima part d’aquest, destinada a infraestructures, al fet que el nostre estadi siga millor estadi i que el projecte de la nostra futura ciutat esportiva es veja reforçat a més de per l’altra operació de finançament que vam signar l’any passat”.

Quin és el cost d’aquesta operació per al Llevant UE? Oficialment, ho desconeixem. Segons informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, el fons CVC Capital Partners presta 2.100 milions d’euros a LaLiga a canvi d’un percentatge d’entre el 8,5 i l’11% dels resultats d’explotació dels clubs adherits durant els pròxims 50 anys. LaLiga, per part seua, realitzarà préstecs als clubs durant els pròxims 40 anys al 0% d’interès. És a dir, que el Llevant haurà de retornar aqueixos 70 milions d’euros a LaLiga durant els pròxims anys.

Com? En teoria, a canvi d’un percentatge anual d’entre el 8,5 i l’11% del resultat d’explotació del club (avui dia, fonamentalment, els ingressos per drets de televisió), xifra que Catalán ha hipotecat ja per al pròxim mig segle a un preu que, amb quasi tota probabilitat, provocarà pèrdues milionàries per a un Llevant UE que veurà com CVC Capital Partners s’embutxacarà, cada any, durant els pròxims 50, la part proporcional, per eixemple, de qualsevol augment en la valoració dels drets audiovisuals del campionat.

Valdran el mateix dins de 10 anys els drets de tv de LaLiga que avui?, i dins de 20?, i dins de 40? Fa 40 anys, el fitxatge de Maradona pel Barcelona per poc més de 7 milions d’euros va generar un debat que va arribar fins al Congrés dels Diputats, amb partits polítics com el PSOE i UCD posicionant-se en contra “de tal dispendi”. Què hauria succeït si llavors s’haguera arribat a un acord similar amb els preus de llavors?, quants milions d’euros haurien perdut els clubs?

La urgència amb la qual s’ha dut a terme l’operació (aprovada a tot just un dia de l’inici de la pròpia competició), la falta de transparència de la mateixa (què succeeix en cas de descens/s?, continuaria tenint el Llevant que fer front als 70 milions d’euros de préstec o aquests recauen sobre els drets de l’ascendit que ocupe la seua plaça?, existeix alguna assegurança que cobrisca aquesta opció?, hi ha hagut temps d’aconseguir-la? Res d’això sabem tampoc), i l’absència de temps per a plantejar alternatives més rendibles per als clubs amb altres ‘prestadors’, sembren nombrosos dubtes sobre l’acord d’ahir.

La sensació no és de disposar de “un excel·lent company de viatge” com va afirmar Catalán, sinó que un fons d’inversió ha aprofitat un moment de feblesa de LaLiga, provocat per la seua pròpia gestió, per a abusar econòmicament tant d’ella com dels clubs que la integren. Ací ningú posa en dubte que, per a CVC, l’operació és rentabilísima. El que està en qüestió, i amb tota la lògica del món, és si ho és per als clubs.

El que per descomptat està també fora de tota discussió és que Catalán, en l’últim any, ha subscrit dos crèdits per al Llevant UE per un valor de 130 milions d’euros, quan el deute amb el qual va agafar el timó del degà valencià era de 62 milions després de la quitació concursal.

Pese a l’incomparable benefici generat per la multiplicació del preu dels drets de televisió durant l’última dècada, que han permès al Llevant UE ingressar més de 300 milions d’euros per aqueix concepte des de l’arribada de Catalán, el club no solament no ha sigut capaç encara d’eixir definitivament del concurs de creditors, sinó que, amb un deute encara de 15 milions d’euros, va subscriure l’estiu passat un nou crèdit amb Benjamin de Rothschild Infraestructure Debt Generation (BRIDGE), per valor de 60 milions, del qual ja ha consumit més del 50% sense haver iniciat encara ni les obres de la futura ciutat esportiva de Natzaret ni la segona fase de la remodelació del Ciutat. Aquest crèdit, per cert, cal començar a retornar-lo el pròxim 6 d’agost, i no deixa de ser curiós que siga precisament un informe de Rothschild & Co, òbviament interessat, per exemple, en què el Llevant UE dispose de capacitat econòmica per a retornar-li el préstec, el que avale l’operació amb CVC per a LaLiga.

La falta d’informació i transparència de totes aquestes operacions no fa sinó generar una profunda preocupació pel futur del club que volem, i del qual, en qualitat d’aficionats, socis i accionistes, hauríem d’estar, sens dubte, com a mínim, millor informats.

El FROG proposa a la directiva del Llevant UE millores en la campanya d’abonaments

Amb motiu de les constants consultes rebudes durant els últims dies respecte a la campanya d’abonaments, des del FROG hem pres la decisió de realitzar alguns suggeriments perquè la directiva puga valorar-los com a possibles millores d’aquesta.

Us adjuntem el text del correu enviat aquest matí al president del Llevant UE, Quico Catalán.

“Sr. President:

Ens posem en contacte amb vostè fruit de la nombrosa quantitat de consultes que hem rebut durant els últims dies amb respecte a la campanya d’abonaments 2021-2022, els costos per a noves adquisicions i, sobretot, els requisits necessaris per a poder beneficiar-se tant dels descomptes en les renovacions de la pròxima temporada com de cara a la 2022-2023.

Vaja per davant que considerem els preus generals de la campanya lògics per a veure futbol de Primera Divisió, i que els abonats tenim molt que agrair pel tracte exquisit que se’ns ha brindat des d’el descens de l’equip al 2016. La gratuïtat dels pases durant tot aquest temps per als abonats fidels ha sigut un detall sensacional, però que lògicament havia de tindre data de caducitat pel bé del club.

No obstant això, a fi de continuar millorant i seguir cuidant i oferint un tracte el més just possible a tots els nostres, entenem que hi ha detalls que polir i per això, des del FROG, volem traslladar-li alguns suggeriments perquè el Consell d’Administració valore la seua idoneïtat.

Com bé sap, el calendari del campionat complica l’assistència al 100% dels partits. Partits a l’agost (període estival per a moltes persones, que solen estar fóra de València) i en dies laborables dificulten la presència de molts llevantinistes en el Ciutat diversos partits cada temporada.

És per això que són molts els casos que se’ns traslladen (i que com bé sap, també s’han traslladat aquests dies als treballadors de les oficines del club) d’aficionats que per 1, 2 o 3 absències no poden beneficiar-se del descompte aplicat als qui han assistit a tots els partits del Ciutat.

Òbviament, qui malgrat les dificultats citades ha anat a tots els partits mereix un premi superior, però no sembla lògic que, per un parell d’absències, en molts casos, per situacions lògiques, llevantinistes fidels paguen, per exemple, 450 euros per l’abonament en lloc de 180. Entenem que no és just.

Per això, pensem que seria més adequat aplicar criteris de proporcionalitat. És a dir, si els qui acudisquen als 19 partits de Lliga més els de Copa a casa poden beneficiar-se d’un 30% en el descompte de l’abonament dela temporada 2022-23, per exemple, no sembla desgavellat que els qui fallen entre1 i 3 partits obtinguen un 20%, i els qui no acudisquen a 4 o 5, un 15%.

Entenem que aquest plantejament suposaria, d’una banda, premiar-la fidelitat dels granotes que acudeixen pràcticament sempre sense deixar de beneficiar més als qui no fallen mai i, per un altre, afavorir l’assistència dels qui, pel que siga, no hagen pogut acudir a algun dels partits (ja que, si una vegada no s’ha acudit un dia, es perd tot dret a qualsevol avantatge, és comprensible fer un esforç menor per no tornar a fallar).

Així mateix, voldríem plantejar també una millora de cara ales noves altes en un cas puntual: el dels abonats que, per edat, no hagen pogut traure’s l’abonament amb anterioritat. S’han donat casos de llevantinistes als qui els ha eixit més car l’abonament infantil del seu fill/a que el seu (gràcies a la seua fidelitat), i tampoc sembla el més adequat.

En aquest cas, seria bonic premiar amb descomptes, per eixemple, d’un 10% per cada 3 anys d’antiguitat de l’abonament d’un familiar directe, amb un màxim d’un 50% de descompte. D’aquesta manera, un pare o una madre granotes que porten 15 anys consecutius traient-se el pase, podrien obtenir el primer abonament del seu xiquet/a amb un 50% de descompte. Pensem que seria un detalla tan bonic com encertat.

En qualsevol cas, són idees, de ben segur millorables, però que li traslladem amb el desig que puguen ser tingudes en compte. Pensem que molts granotes li ho agrairien i que, a més, d’aquesta manera, s’afavoriríen tant l’assistència mitjana al Ciutat com el manteniment en qualitat de socis de nombrosos fidels llevantinistes.

Finalment, li agraïm la seua atenció i ens posem a la seua disposició per a qualsevol consideració sobre aquest tema.

Salutacions cordials,

Carlos Ayats
President del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE