Des del FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE, i en la nostra qualitat de patró i membre de la Comissió Executiva de la Fundació Llevant UE Cent Anys, volem manifestar la nostra profunda preocupació pel rumb que sembla decidit a prendre el binomi Consell-Fundació amb el futur del Llevant UE.
Durant els últims dos anys, hem mantingut una posició pública de gran moderació amb l’objectiu d’afavorir una estabilitat que permetera primer la permanència en la màxima categoria i, posteriorment, l’ascens a Primera Divisió. Hem sol·licitat les pertinents explicacions a situacions que les requerien de manera privada i sense fomentar debats públics que hagueren sens dubte perjudicat, com a mínim, la imatge d’algunes persones.
Hem iniciat, pels tràmits establits, un procés de reforma dels estatuts de la Fundació partint d’una proposta completa nova redactada i presentada fa un any que, després de molts mesos de treball i discussions en la Comissió Executiva, aspira a aconseguir, arribats al punt actual, com a màxim, avanços tan minúsculs que ens fan pensar que l’esforç no ha valgut la pena.
Hem sigut lleials a aquest escut, honestos i, sincerament, hem posat tot de la nostra part per a demostrar, a qualsevol que poguera tenir cap mena de dubte en l’estructura actualment regnant en el Llevant UE, que el nostre únic objectiu és i ha sigut sempre vetlar pels interessos del club al qual volem i defensem per damunt de totes les coses.
I, després de tot aquest recorregut, transitat amb gran esforç i dedicació, el succeït ahir a la vesprada en el Patronat porta la nostra paciència al més extrem dels límits, ja que:
1.- No entenem per què es pretén, amb una urgència sospitosa, afavorir una injecció de capital que sembla només poder venir, curiosament, de la mà d’un dels actuals consellers.
2.- No entenem per què ahir molestaven, a molts patrons que així ho van evidenciar constantment, les preguntes del reconegut expert en refinançament de deutes (i abonat i accionista del Llevant UE), Pedro Lizondo, a qui vam entendre lògic convidar a la reunió perquè poguera analitzar en profunditat tant la realitat econòmica del club com la proposta de viabilitat oferida.
3.- Tampoc entenem que diversos patrons manifestaren clarament la seua predisposició totalment favorable a aprovar, com més prompte millor, una proposta de la qual només coneixem 4 dades generals mostrades en un power point. En eixe aspecte, evidentment, dir que el FROG no votarà favorablement cap proposta d’aquesta magnitud sense haver llegit, revisat i consultat amb experts de la nostra confiança fins a l’última coma de l’acord.
4.- En la mateixa línia, i tal com vam manifestar ahir en la reunió, ens sembla d’una gravetat extrema que, amb l’excusa d’una urgència econòmica generada en tot cas pel Consell d’Administració del qual forma part José Dánvila, calguera suar sang per a obtenir uns terminis sens dubte insuficients per a poder proposar solucions alternatives. O és que no interessa que es troben? I si és així, quin és el motiu?
5.- D’idèntica manera, ens sembla intolerable que es pretenga aprovar una o altra proposta de viabilitat del club ignorant l’opinió dels més de 10.000 socis del Llevant UE, com també ens ho sembla, per més floretes jurídiques que s’argumenten, que als patrons ens coste moure cel i terra aspirar a obtenir (que encara no l’hem obtinguda i el compte arrere segueix el seu curs), la documentació econòmica necessària per a intentar trobar solucions que no necessàriament passen per l’oferida per un membre de l’actual Consell d’Administració.
Dit tot això, si la proposta de José Dánvila és la millor per al club, des del FROG se secundarà sense fissures la seua posada en marxa, com no pot ser d’una altra forma. Però juguem net amb els accionistes, amb l’afició del Llevant UE i, sobretot, amb l’escut que ens representa.
Perquè, en cas contrari, qui decidisca triar el camí oposat, ens tindrà enfront. Amb totes les conseqüències.
Carlos Ayats,
President del FROG-Associació d’Accionistes del Llevant UE SAE